La masia original de Torre Llobeta era el centre d’una finca agrícola que tenia una gran extensió de camps de conreu. Al segle XVIII, anar de Barcelona a Horta o a l’inrevés era tota una aventura i calia un descans a mig camí com el que oferia aquest edifici, situat en un nus de comunicacions de l’època. És per això que hi van obrir una posada. El 1868 es va començar a urbanitzar el passeig de Maragall, que va tallar part de la superfície de la finca, i el 1883 ja hi passava un tramvia que unia la Sagrera i Horta. A principis del segle XX, l’arquitecte Pere Falqués i Urpí (autor dels famosos bancs amb fanal del passeig de Gràcia) va restaurar-la i hi va fer afegir uns finestrals gòtics procedents d’altres edificis, que encara conserva, i també la característica porta ogival. Durant la Guerra Civil, la masia va ser confiscada i utilitzada com a seu d’un comitè revolucionari, i el 1964, després de la mort de l’últim propietari, la casa va passar a mans de l’Ajuntament. Un incendi que es va produir aquell mateix any va fer pensar a enderrocar-la, però el valor arquitectònic i les peticions dels veïns van fer que s'acabés descartant. Des del 1983 és la seu del Centre Cívic Torre Llobeta.
“ La Barcelona que jo vaig conèixer de jove era una ciutat envoltada de camps i masies,
on la vida rural coexistia amb la urbana en una harmonia
que avui sembla gairebé impossible
— Josep Pla
Tot i la urbanització creixent, Barcelona conserva encara un testimoni del seu passat agrícola: les masies. Aquestes construccions s'estenien per tota la plana barcelonina i la serra de Collserola, configurant un paisatge molt diferent del que avui coneixem. Moltes daten dels segles XV al XVIII, tot i que algunes tenen orígens anteriors. Eren autosuficients i responien a un model d’economia de subsistència, produint cereals, vinya, oli, i altres productes bàsics.
Amb el creixement de la ciutat al segle XIX, l’arribada de la Revolució Industrial i la incorporació al municipi d'antics pobles com Gràcia, Horta, Sarrià, Sant Martí de Provençals o Sant Andreu de Palomar, moltes d’aquestes masies van perdre la seva funció original. La integració de les masies en l’espai urbà va suposar, en molts casos, la seva desaparició. No obstant això, algunes encara es mantenen dempeus com un símbol del passat rural de la ciutat.
Can Baró és un barri del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, però històricament ha estat vinculat al passat rural i agrícola dels barris de muntanya de la ciutat. El nom prové d’una antiga masia anomenada Mas Baró, que va ser un referent de la zona durant segles. Durant el segle XIX, amb la industrialització i l’expansió urbana, la zona va començar a urbanitzar-se lentament. Les terres que envoltaven Can Baró es van dividir per donar pas a habitatges, tot i que encara mantenien un fort caràcter rural. A principis del segle XX, el barri va començar a acollir una població obrera humil, atreta per la proximitat a les fàbriques de la ciutat i la tranquil·litat de la zona. Can Baró destaca per la seva ubicació privilegiada, al peu del Turó de la Rovira, que durant la Guerra Civil va albergar una bateria antiaèria. Actualment, el turó és un mirador emblemàtic, amb unes vistes impressionants de Barcelona, mentre que Can Baró conserva un esperit de barri amb forts vincles comunitaris, testimoni de la seva història com a zona de transició entre el camp i la ciutat.
La masia de Can Cortada és una de les construccions històriques més emblemàtiques de Barcelona, situada a la zona de Horta-Guinardó, amb arrels que es remunten al segle XI. Inicialment, va ser construïda com una torre de defensa per protegir les terres circumdants i les vies d'accés al pla de Barcelona. Amb el pas dels segles, la torre es va transformar en una masia destinada a l’explotació agrícola i ramadera. Les terres de Can Cortada es dedicaven principalment al conreu de cereals, vinyes i oliveres, i també al manteniment de bestiar. Durant el segle XIX, amb l’arribada de la industrialització i l’expansió urbana, moltes masies van desaparèixer, però Can Cortada va resistir. Al segle XX, va ser restaurada i convertida en un restaurant, mantenint la seva essència històrica i arquitectònica.
Can Travi és una masia ubicada a Horta, que data del segle XVII. Originalment una casa de camp envoltada de vinyes i camps de conreu, reflecteix l’estil arquitectònic tradicional de la regió. Amb el pas del temps, la masia va ser reconvertida en un restaurant conegut com Can Travi Nou. Actualment, és un espai gastronòmic emblemàtic de la ciutat, que combina la cuina catalana amb l’ambient autèntic de la masia. Els seus salons rústics i jardins l’han convertit en un lloc molt popular per a celebracions, mantenint la seva essència històrica.
Can Fargas és una masia situada al barri d’Horta, construïda al segle XIV i reformada posteriorment durant el Renaixement. Aquesta edificació combina elements medievals i renaixentistes, com ara finestres gòtiques i detalls decoratius. Durant la seva història, ha passat per diverses mans i usos. A partir de mitjans del segle XX, l’edifici va ser restaurat i protegit com a patrimoni arquitectònic. Actualment, Can Fargas alberga l’Escola Municipal de Música d’Horta-Guinardó, un espai cultural dedicat a la formació musical, mantenint viu l’esperit comunitari i cultural al cor del barri.
L’edifici conegut com La Masia del FC Barcelona és una construcció tradicional catalana amb més de 300 anys d’història. Situada inicialment en una zona agrícola al voltant de Barcelona, va ser construïda el 1702 com una masia típica, amb murs de pedra, teulades a dues aigües i un estil rústic que reflectia la seva funció original com a casa de camp. Amb el creixement de la ciutat i la construcció del Camp Nou el 1957, l’edifici va quedar integrat dins del recinte esportiu. El 1966, el club la va adquirir per utilitzar-la com a oficina i magatzem. Posteriorment, el 1979, va ser habilitada com a residència per als joves futbolistes del planter, convertint-se en el símbol de formació esportiva i personal del club. L’edifici va funcionar com a residència fins al 2011. Tot i això, l’edifici històric es conserva al costat del Camp Nou i s’ha convertit en un símbol del Barça, mantenint la seva importància com a part essencial del llegat i la identitat del club.
.jpg)
Can Cadena és una masia històrica situada al barri de Sant Martí de Provençals, documentada des del segle XVIII. Aquesta masia va ser durant segles un espai de producció agrícola i ramadera, característica comuna de la zona en aquell període, quan el paisatge estava dominat per camps i canals de rec. Al llarg dels anys, la urbanització de Barcelona va envoltar Can Cadena, però la masia va conservar el seu encant tradicional. Actualment, forma part del Parc de Sant Martí i funciona com a equipament municipal. S'hi organitzen activitats pedagògiques relacionades amb la natura i l'agricultura per a infants i famílies, mantenint viu l’esperit rural en ple entorn urbà.
Vila Joana, situada al Parc de Collserola, a Vallvidrera, és una masia amb molta càrrega històrica. Documentada des del segle XVI, es coneix principalment per ser el lloc on el poeta Jacint Verdaguer va passar els seus últims dies, el 1902. Posteriorment, va ser restaurada i es va convertir en un museu dedicat a la figura de Verdaguer i a la literatura catalana. Avui dia, forma part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i combina la seva funció museística amb activitats culturals i educatives, mantenint l’entorn natural i l’esperit històric que caracteritza aquesta masia singular.
