Interior del Temple de la Sagrada Familia
No és un habitatge el projecte més emblemàtic d’Antoni Gaudí. Ho és el Temple Expiatori de la Sagrada Família (1883 - 1926) que, inspirat en la seva fe i les formes de la naturalesa i jugant amb les formes, la llum i els colors, i la profusa simbologia que impregnen les seves parets, aconsegueix dotar-lo de vida, fins al punt de poder-se considerar una catequesi en pedra.
“ El modernisme va ser l'intent de capturar l'infinit dins d'un marc finit,
una revolució artística que va trencar amb tot per inventar una nova bellesa
— Quim Monzó
Inspirat en la natura i amb una forta influència del gòtic i l’artesania tradicional, el Modernisme es va caracteritzar per una explosió de color, per l’exuberància decorativa, per l’ús de formes orgàniques i les línies ondulants i sinuoses, i per la recuperació de totes les arts aplicades a l’arquitectura, és a dir, l’escultura, la pintura, la ceràmica, el vidre... Però el Modernisme no només es va expressar en habitatges; també va influir en hospitals, escoles, fàbriques i palaus.
El Palau de la Música Catalana, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i inaugurat el 1908, és una de les joies del Modernisme català. Pensat com un temple de la música, destaca per la seva façana de maó vist, mosaics i escultures, i un interior espectacular amb un gran vitrall central que inunda la sala de llum natural. La seva acústica excepcional i la seva bellesa artística el converteixen en un dels auditoris més impressionants del món. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, és un referent cultural i arquitectònic de Barcelona.
El Parc Güell és una obra mestra d’Antoni Gaudí i un símbol universal de Barcelona. Construït entre 1900 i 1914, va ser ideat inicialment com una urbanització privada promoguda per l’empresari Eusebi Güell. Tanmateix, el projecte no va prosperar, i el recinte es va convertir en parc públic el 1926. Situat al barri del Carmel, és un exemple excel·lent de l’arquitectura modernista, caracteritzat per les formes orgàniques inspirades en la natura i l’ús innovador de materials com la ceràmica trencada. Entre els elements més icònics hi ha l’escalinata presidida pel drac recobert de trencadís, la Sala Hipòstila amb les seves columnes d’aspecte de bosc, i la gran plaça amb el banc ondulat que ofereix espectaculars vistes de la ciutat. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el parc és un espai que combina art i natura de manera única. És un lloc per passejar, admirar la creativitat de Gaudí i gaudir d’un entorn màgic que segueix captivant visitants d’arreu del món.
L’Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner (1902-1930), és una joia del Modernisme català. Concebut com una ciutat-jardí sanitària, compta amb pavellons independents connectats per túnels, decorats amb ceràmica, vitralls i escultures. La seva arquitectura combina llum, espai i natura per afavorir la recuperació dels pacients. La seva façana principal, amb mosaics i formes orgàniques, és una mostra del diàleg entre art i funcionalitat. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1997), Sant Pau és un exemple únic d’arquitectura hospitalària innovadora i estèticament excepcional.
