La Torre Mapfre i l'Hotel Arts
Amb més de 154 metres, les torres bessones —la Torre Mapfre i l'Hotel Arts— són els gratacels més alts de la ciutat i donen la benvinguda als visitants a la nova façana marítima. La idea d'aixecar un barri residencial a primera línia de costa ja havia estat plantejada en temps de la Segona República, el 1933, en el que es va anomenar el Pla Macià, dissenyat per Josep Lluís Sert i Le Corbusier, però no es va poder dur a terme per l'inici de la Guerra Civil. Mig segle més tard, la designació de Barcelona com a seu olímpica van fer realitat l'antiga aspiració ciutadana d'obrir la ciutat al mar. Allò representaria la transformació més gran de la ciutat des de l'enderrocament de les muralles, el 1854.
“ Les olimpíades ens van donar la platja i la ciutat;
ens van fer adonar-nos que el mar és una part de la nostra essència
— Sergi Pàmies
La celebració dels Jocs Olímpics va marcar un abans i un després per al front marítim de Barcelona. Abans dels Jocs, aquesta zona estava ocupada per infraestructures industrials, magatzems, vies de tren i espais degradats que separaven la ciutat del mar. Amb els Jocs com a catalitzador, el litoral va ser transformat en un espai vibrant i obert a la ciutadania, amb platges, passeigs marítims i noves instal·lacions esportives. Es van crear les platges urbanes actuals, com la Barceloneta, el Bogatell o la Nova Icària, amb espais verds i zones d’oci al seu voltant. També es va construir la Vila Olímpica per allotjar els atletes, que posteriorment esdevingué un modern barri residencial. La transformació va connectar Barcelona amb el Mediterrani, canviant-ne la imatge global i convertint el front marítim en un dels espais més emblemàtics i visitats de la ciutat, generant un fort impacte econòmic, social i turístic que encara perdura.
%20copia.jpg)
Els Jocs del 92 van fer néixer un nou barri, el de la Vila Olímpica, que substituïa una vella zona industrial del Poblenou, un conjunt anàrquic de fàbriques, magatzems, tallers, dipòsits i vies del tren. La vila olímpica va ser construïda amb l'objectiu de satisfer les necessitats d'allotjament dels Jocs Olímpics, però, sobretot, per modernitzar aquest sector urbà. El disseny del barri va fer-se seguint el quadriculat model d'illes de cases de l'Eixample i deixant el testimoni de les xemeneies de les diferents fàbriques que originalment ocupaven l'espai. Els edificis que la formen són edificis emblemàtics, obra de 18 equips d'arquitectes, guanyadors dels premis FAD d'arquitectura.
A més de l'arquitectura i l'urbanisme, les Olimpíades van regalar a Barcelona una col·lecció interessant d'escultures situades en l'entorn del barri. El Peix de Frank Gehry, al costat de l'hotel Arts, una impressionant escultura de bronze que va canviant de color amb les hores del dia, recorda el passat marítim d'aquest barri. L'Estel Ferit, de Rebeca Horn, ret homenatge a les barraques de la Barceloneta des de la mateixa sorra que van ocupar, i dues escultures, David i Goliat, en record de les barraques del Somorrostro, i el Poder de la Paraula, situades al principi i final del Parc de les Cascades, davant la Torre Mapfre i l'Hotel Arts, completen el llegat.
-2.jpg)
El Peix (Frank Gehry)
David i Goliat (Antoni Llena)
L'Estel Ferit (Rebeca Horn)
