Els hotels centenaris de Barcelona

el Gran Hotel Internacional 

El desenvolupament hoteler a Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX va estar íntimament lligat al procés de modernització urbana, l'apogeu del turisme i la celebració d'esdeveniments internacionals com les Exposicions Universals de 1888 i 1929. Aquests esdeveniments van marcar fites clau en la transformació de la ciutat, impulsant la construcció d'infraestructures i establiments d'allotjament que responguessin a les demandes creixents de visitants nacionals i internacionals. Un d'aquests establiments va ser el Gran Hotel Internacional (1888), construït específicament per a l'Exposició Universal, al Passeig de Colón, en tan sols en 53 dies, i dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, amb una capacitat per a 2.000 hostes. Malauradement, va ser enderrocat després de l'esdeveniment, i no en tenim cap vestigi. Amb motiu de l'Exposició Universal alguns establiments van guanyar notorietat, mentre que nous allotjaments de luxe van començar a sorgir al cor de la ciutat.

Hotel Cuatro Naciones

A la part baixa de la Rambla hi ha l'establiment que ostenta el títol d’hotel més antic de la ciutat, l'hotel Cuatro Naciones, ja que allà, el 1717, la família Giuppini hi va inaugurar una casa de menjars. L’edifici actual data de l’any 1849 i a l’entrada hi ha una escala que és del 1865. Amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, l’hotel va passar a anomenar-se Grand Hotel et Quatre Nations i el 1906 s’hi va fer una profunda reforma. El 1929 va viure una gran crisi i va canviar de nom, per recuperar-lo el 1942, tot i que havia perdut part de l’edifici. Avui és un hotel familiar que ocupa una quarta part de l’establiment original, però que encara conserva alguns elements que el fan singular, com les imponents figures de dracs de ferro de l’entrada. L'ara modest Hotel Cuatro Naciones de Barcelona va ser un dels més luxosos de la ciutat i ha rebut hostes il·lustres que van des de Stendhal fins a Pirandello, Buffalo Bill i Einstein. També s’explica que a la seva estada a Barcelona, Chopin va agafar la tuberculosi i els propietaris de l’hotel van cremar els llits i la roba de llit on havia estat i li van fer pagar.


Ubicat també a La Rambla, l’Hotel Continental, fundat el 1826, conserva l’encant del segle XIX amb una decoració clàssica i acollidora. Comptava amb un cafè restaurant que va ser punt de trobada d’artistes modernistes com Ramon Casas, d’escriptors com Josep Maria de Sagarra o dels polítics de referència del moment. Durant la Guerra Civil, va ser col·lectivitzat i va ser seu del Govern de la Generalitat, Tot i les modernitzacions necessàries, l’hotel ha mantingut molts dels elements originals que li donen un aire autèntic i únic. A més, el seu saló principal i la terrassa són espais que evoquen l’atmosfera de l’època en què Barcelona començava a ser un punt d’atracció turística internacional. 


L'Hotel Oriente és un dels més antics de Barcelona. Originalment un convent, va ser adaptat com a fonda el 1842, per atendre la creixent demanda de viatgers durant l'auge del comerç i la industrialització. La seva cèntrica ubicació i la seva reputació com a allotjament de qualitat el van convertir en un punt de referència el segle XIX. L'any 1882, l'edifici va ser reformat segons un projecte signat per Eduard Fontserè. A finals del segle XIX, va començar una etapa de renovació arquitectònica, incorporant-hi detalls modernistes que el van alinear amb l'estètica de l'època. El claustre fou convertit en el que avui es coneix com a Saló Comtal, un espai ricament ornamentat. L'any 1929, la façana fou reestructurada per mitjà de la construcció de la falsa galeria d'arcs de fusta adossats a l'entresòl i la planta baixa. Durant la Guerra Civil Espanyola l'hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. La darrera bomba feixista caiguda sobre Barcelona detonà damunt l'hotel, que patí greus desperfectes. El llavors propietari Josep Gaspart va fer reconstruir l'ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l'establiment. Al llarg dels anys i per les seves habitacions hi han passat celebritats com Ava Gardner, Orson Welles o Maria Callas. Avui en dia està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.


L’Hotel España és un dels més emblemàtics de Barcelona, amb una història que es remunta al 1859, quan va ser inaugurat com a Fonda de España. Situat al Raval, a pocs passos de La Rambla, aquest edifici és un tresor del modernisme català gràcies a la reforma encarregada a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, a principis del segle XX. Les parets del restaurant estan decorades amb impressionants mosaics de ceràmica, mentre que la llar de foc, obra de l’escultor Eusebi Arnau, és una peça mestra. L’hotel també compta amb treballs d’alabastre i frescos que han estat restaurats amb cura per preservar el seu patrimoni. Durant dècades, l’Hotel España ha estat un punt de trobada per a intel·lectuals, artistes i viatgers que buscaven una experiència única a la ciutat. 


L’Hotel Colon, situat davant de la Catedral de Barcelona, és una icona del Barri Gòtic. Es va inaugurar el 20 d’octubre del 1902 i oferia 57 habitacions equipades amb el confort més modern. Al final de la República i durant la Guerra Civil es va convertir, per la seva ubicació estratègica, en un lloc emblemàtic per la política i la resistència. De fet va ser la seu del PSUC, que també el va fer servir com a lloc de reunions durant la Transició. Enderrocat els anys 50, va ser novament inaugurat el 1951, conservant la seva imatge arquitectònica. L’edifici destaca per la seva sobrietat arquitectònica i la seva decoració clàssica, que transmet un aire d’elegància atemporal.


L'Hotel Regina, fundat el 1917, conserva una marquesina original, un bon exemple de les arts decoratives modernistes. L'estructura és de ferro forjat i vidre emplomat, rematada amb decoració de temàtica naturalista. Tot el conjunt està cobert amb una volta de vidre gelat. Els vitralls policroms ens mostren, per una banda, la data de fundació i, de l'altra, les dues inicials FR que són les del seu primer propietari, Francisco Recasens. Va arribar a disposar de més de 200 habitacions i va disposar d’ascensor des dels inicis, a banda de ser pioner a l’hora d’oferir habitacions amb cambra de bany. Amb la crisi posterior a l’Exposició del 1929, va reduir el nombre d’habitacions i durant la guerra es va reconvertir en hospital. Acabat el conflicte, va ser necessària una profunda reforma per reobrir portes.


Situat al prestigiós Passeig de Gràcia, l’Hotel Majestic és un referent del luxe i la història a Barcelona. Fundat el 1918, aquest hotel és conegut per la seva elegància clàssica i la seva arquitectura neoclàssica, que encaixa perfectament amb els edificis modernistes que l’envolten, com la Casa Batlló i La Pedrera. Al llarg de la seva història, l’Hotel Majestic ha acollit personalitats de renom, incloent-hi polítics, artistes i membres de la reialesa. A més de la seva reputació com a lloc d’allotjament de luxe, el Majestic és famós pel seu compromís amb l’art i la cultura. A l’interior, es poden trobar obres d’art de renom que contribueixen a l’ambient exclusiu de l’hotel. La seva terrassa amb vista al Passeig de Gràcia i la Sagrada Família és una de les més populars de la ciutat.  


Inaugurat el 1919, l’Hotel Ritz, ara conegut com a Hotel El Palace, és un símbol de l’elegància i el glamour de Barcelona. Durant l'Exposició Internacional del 1929, va ser un centre neuràlgic per als visitants distingits. L’hotel ha estat un punt de trobada per a celebritats, polítics i artistes, incloent-hi Salvador Dalí, que va ser un client assidu. L’hotel destaca per la seva arquitectura neoclàssica i el seu interior opulent, amb sales decorades amb marbre, llums d’aranya i frescos. Encara que ha sofert diverses reformes, El Palace ha mantingut la seva essència original, convertint-se en un dels espais més icònics de la ciutat.


Situat al cim del Tibidabo, el Gran Hotel La Florida és un dels hotels més emblemàtics de Barcelona, amb una història que es remunta al 1925. Inicialment concebut com un lloc de retir i luxe, l’hotel oferia als seus hostes unes vistes espectaculars de la ciutat i el mar Mediterrani. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici va ser utilitzat com a hospital, però després de la guerra va recuperar la seva funció original. L’hotel va caure en desús durant la segona meitat del segle XX fins que va ser restaurat i reobert el 2001 com un dels establiments més exclusius de Barcelona.  
  

Potser t'agraden aquestes entrades