
Vista general al capvespre de la Porta Praetoria (o portal del Bisbe) de la muralla romana de Barcino a la plaça Nova (Barri Gòtic de Barcelona), flanquejada per dues torres semicilíndriques del segle IV dC amb recreixements medievals i l'arc reconstruït de l'aqüeducte a l'esquerra. Aquest accés nord-occidental donava entrada al Decumanus Maximus —l'actual carrer del Bisbe— i constitueix l'única porta conservada del recinte emmurallat romà de la ciutat. (Autor desconegut / Ajuntament de Barcelona)
La muralla de Barcelona és un magnífic exponent de l'enginyeria militar romana. Tenia un perímetre d'uns 1.270 metres, amb traçat octogonal-rectangular, i una ciutadella construïda de cara al mar. Els trams de la muralla es reforçaven amb torres habitualment de planta rectangular, a excepció de les cantoneres i de les entrades, que eren circulars. La primera muralla, de fabricació senzilla, es va començar a construir quan la ciutat encara tenia la consideració de colònia, al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat.
" La muralla d’una ciutat no és la seva fortalesa,
sinó l’esperit dels seus habitants
— Ciceró
Les primeres incursions de francs i alamans aproximadament a partir de l'any 250 van suscitar la necessitat de reforçar l'estructura. Sota el mandat de Claudi II el Gòtic, en un imperi ja en decadència, Bàrcino inicia la construcció d'una millor fortificació entre els anys 270 i 300. La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble d'entre 2 i 8 metres en alguns trams, amb l'espai del mig farcit de pedra i morter, tot i que les mostres arqueològiques més modernes demostren que també es van utilitzar com a farciment escultures, inscripcions en pedra i altres elements arquitectònics. El nou mur constava d'una vuitantena de torres d'uns 18 metres d'alçada, la majoria de base rectangular i deu amb base semicircular, aquestes situades a les portalades, i que es van mantenir operatives fins a l'edat mitjana.
La nova fortificació i la seva situació estratègica va donar a la ciutat un paper cada vegada més important, i amb l'arribada de les invasions bàrbares, va esdevenir la capital del regne visigot als segles V i VI, en el període final de l'antiguitat. En aquest període de trànsit de l'antiguitat a l'edat mitjana Barcelona esdevindrà la ciutat catalana més important a causa del declivi de Tàrraco, arrasada pels vàndals.
%20copia.jpg)
Detall del parament exterior d'una de les torres de planta quadrada i del llenç de la muralla romana de Barcino (segle IV dC) al tram situat entre la plaça de Ramon Berenguer el Gran i el carrer de la Tapineria (Barri Gòtic, Barcelona), on es distingeixen els grans carreus de pedra de Montjuïc i les consolidacions modernes amb maó vist que marquen les restauracions del segle XX. Sobre el basament defensiu romà s'hi aixequen les estructures gòtiques del Palau Reial Major i de la capella de Santa Àgata, exemplificant l'evolució arquitectònica superposada de la ciutat. (Autor desconegut / Wikimedia Commons)
De l'antiga muralla se'n conserven diverses restes, sobretot dels trams nord i est. Els principals es troben a la plaça Nova, on s'ubicava la porta Praetoria. En aquest punt es conserven dues de les torres, part de la muralla perimetral i una arcada de l'antic aqüeducte que duia l'aigua a la ciutat. Al carrer Tapineria també es conserva una torre de planta poligonal que formava l'angle nord del recinte. Aquest tram continua a la plaça de Ramon Berenguer el Gran, on sobre la muralla romana es troben restes de la muralla medieval, i sobre aquesta base s'alça la capella de Santa Àgata. Al carrer Sotstinent Navarro i al carrer del Correu Vell hi ha una torre de planta circular que formava un dels angles del mur. A la plaça dels Traginers també se'n conserva un tram, i una altra de les torres. En altres carrers se'n conserven petites restes, generalment dins d'edificis particulars.

Torre angular semicilíndrica i llenç de la muralla romana de Barcino (segle IV dC) conservats a la plaça dels Traginers (al sector meridional del Barri Gòtic de Barcelona, molt a prop del carrer del Regomir). Aquesta torre de flanqueig defensava el vèrtex sud-est del recinte fortificat baiximperial i va quedar al descobert arran de les intervencions urbanístiques i de recuperació patrimonial realitzades durant el segle XX. (Autor desconegut / Wikimedia Commons)

Vista interior d'un tram del parament de grans carreus de pedra de la muralla romana de Barcino (segle IV dC) conservat i integrat al subsòl de la seu de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (carrer d'Avinyó, número 19, al Barri Gòtic de Barcelona). Aquest espai subterrani permet observar de prop l'escala monumental dels blocs megalítics utilitzats en el reforç baiximperial i la integració directa de la fortificació romana dins l'arquitectura domèstica del centre històric. (Autor desconegut / Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore)