El mirador del Rei Martí del Palau Reial
El Mirador del Rei Martí és una de les joies arquitectòniques que connecten la ciutat amb el seu passat medieval. Construït entre 1555 i 1570, aquesta elegant estructura s’eleva des del Palau Reial Major, residència dels reis de la Corona d’Aragó com Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà. Tot i ser posterior a l’època de màxima esplendor de la Barcelona reial, el mirador és un testimoni de la importància de la ciutat com a centre polític i cultural durant l'edat mitjana. La seva construcció obeïa al desig dels governants d’observar i supervisar la ciutat des d’un punt elevat, com un gest de poder. Tot i que amb el temps Barcelona va perdre el seu protagonisme polític, la imponent presència de l'edifici es manté com un símbol d’aquella època de glòria.
La plaça del Rei
L’empremta de la Barcelona reial perdura en espais com la Plaça del Rei, que era la seu del poder comtal i reial a la ciutat. Es tracta d'una plaça monumental tancada, envoltada per edificis gòtics i renaixentistes. L'espai conserva la disposició rectangular derivada del projecte d'urbanització que es va dur a terme durant el regnat de Martí l'Humà, al XIV, que proposava substituir el mercat que s'hi feia tradicionalment per una plaça allargada on poder-hi celebrar torneigs. En aquest indret es reunien els ciutadans per escoltar proclames reials o assistir a celebracions públiques.
El Palau Reial Major
La Barcelona medieval va ser un centre polític, cultural i de comerç marítim de primer ordre, i el Palau Reial Major era el cor d’aquest univers. No només era la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, sinó també el lloc des d’on es gestionaven afers d’estat, es rebien ambaixadors i es celebraven grans cerimònies. Es té referència escrita del palau des de l'any 1116, i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial Menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, i que fou enderrocat el 1847. El palau es compon bàsicament de tres recintes: el Saló del Tinell, fet construir pel rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362, la Capella palatina de Santa Àgata, construïda l'any 1302, i el Verger, un jardí amb porxos i dependències al seu voltant.
La casa Padellàs i el Palau del Lloctinent
Altres edificis notables completen la plaça. El costat sud-est conté la casa Padellàs, seu del Museu d'Història de Barcelona, un casal gòtic que fou traslladat des del carrer dels Mercaders a l'obrir-se la Via Laietana. El costat oest està ocupat pel renaixentista Palau del Lloctinent, del segle XVI. Al subsòl de la plaça s'hi poden visitar els més de 1000 m2 de restes romanes. Del 1853 al 1935, quan es van descobrir les restes romanes, hi havia una font neogòtica dissenyada per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó. En aquest mateix espai, alhora, hi va haver durant molts anys una de les columnes del Temple d'August, que avui es pot visitar al pati del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís.
