La Barcelona reial


Vista general des de la plaça del Rei (Barri Gòtic de Barcelona) de la façana renaixentista del Palau del Lloctinent (a l'esquerra, segle XVI), la torre mirador del rei Martí l'Humà (al centre, alçada l'any 1555 amb cinc pisos de galeries d'arcs de mig punt) i la façana gòtica del Saló del Tinell del Palau Reial Major (a la dreta, segle XIV). Aquest espai tancat constitueix el nucli institucional de la Barcelona medieval i moderna, on es superposen l'arquitectura gòtica civil de la Corona d'Aragó amb les ampliacions renaixentistes. (José Luis Filpo Cabana / Wikimedia Commons)

El Mirador del Rei Martí és una de les joies arquitectòniques que connecten la ciutat amb el seu passat medieval. Construït entre 1555 i 1570, aquesta elegant estructura s’eleva des del Palau Reial Major, residència dels reis de la Corona d’Aragó com Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà. Tot i ser posterior a l’època de màxima esplendor de la Barcelona reial, el mirador és un testimoni de la importància de la ciutat com a centre polític i cultural durant l'edat mitjana. La seva construcció obeïa al desig dels governants d’observar i supervisar la ciutat des d’un punt elevat, com un gest de poder. Tot i que amb el temps Barcelona va perdre el seu protagonisme polític, la imponent presència de l'edifici es manté com un símbol d’aquella època de glòria. 


Façana principal de la Casa Padellàs (segles XV-XVI), traslladada pedra a pedra l'any 1931 des del carrer de Mercaders fins a la plaça del Rei de Barcelona arran de l'obertura de la Via Laietana, i seu principal del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) des de la seva inauguració l'any 1943. L'edifici constitueix un exemple paradigmàtic de casa senyorial gòtica catalana amb elements renaixentistes —com els finestrals coronells i el portal adovellat de mig punt—, al costat de la qual s'observa l'escultura d'acer corten Topos Vd'Eduardo Chillida. (Autor desconegut / Portal de divulgació patrimonial de Barcelona)

L’empremta de la Barcelona reial perdura en espais com la Plaça del Rei, que era la seu del poder comtal i reial a la ciutat. Es tracta d'una plaça monumental tancada, envoltada per edificis gòtics i renaixentistes. L'espai conserva la disposició rectangular derivada del projecte d'urbanització que es va dur a terme durant el regnat de Martí l'Humà, al XIV, que proposava substituir el mercat que s'hi feia tradicionalment per una plaça allargada on poder-hi celebrar torneigs. En aquest indret es reunien els ciutadans per escoltar proclames reials o assistir a celebracions públiques.


Detall de l'escalinata monumental de pedra de la plaça del Rei (Barri Gòtic, Barcelona) que dona accés a la Capella Reial de Santa Àgata (a la dreta, edificada a partir de 1302 sobre la muralla romana) i al vestíbul del Palau Reial Major sota un gran arc apuntat gòtic. Aquest angle arquitectònic articula la connexió entre la plaça pública i les estances palatines i religioses dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. (Autor desconegut / Portal de divulgació patrimonial de Barcelona)

La Barcelona medieval va ser un centre polític, cultural i de comerç marítim de primer ordre, i el Palau Reial Major era el cor d’aquest univers. No només era la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, sinó també el lloc des d’on es gestionaven afers d’estat, es rebien ambaixadors i es celebraven grans cerimònies. Es té referència escrita del palau des de l'any 1116, i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial Menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, i que fou enderrocat el 1847. El palau es compon bàsicament de tres recintes: el Saló del Tinell, fet construir pel rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362, la Capella palatina de Santa Àgata, construïda l'any 1302, i el Verger, un jardí amb porxos i dependències al seu voltant. 


Perspectiva elevada de la plaça del Rei de Barcelona cap al sector meridional, on s'enfronten la façana austera de carreus del Palau del Lloctinent (a la dreta, obra d'Antoni Carbonell iniciada el 1549) i la Casa Padellàs coronada per la seva galeria superior de solana o terrat cobert (al fons a l'esquerra). El conjunt exemplifica la coherència volumètrica i material (pedra sorrenca de Montjuïc) mantinguda al llarg de diversos segles en l'arquitectura civil barcelonina. (Autor desconegut / Wikimedia Commons)

Altres edificis notables completen la plaça. El costat sud-est conté la Casa Padellàs, seu del Museu d'Història de Barcelona, un casal gòtic que fou traslladat des del carrer dels Mercaders a l'obrir-se la Via Laietana. El costat oest està ocupat pel renaixentista Palau del Lloctinent, del segle XVI. Al subsòl de la plaça s'hi poden visitar els més de 1000 m2 de restes romanes. Del 1853 al 1935, quan es van descobrir les restes romanes, hi havia una font neogòtica dissenyada per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó. En aquest mateix espai, alhora, hi va haver durant molts anys una de les columnes del Temple d'August, que avui es pot visitar al pati del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís. 


Vista panoràmica des d'un nivell superior del conjunt arquitectònic de la plaça del Rei (Barri Gòtic, Barcelona), amb el Palau del Lloctinent a l'esquerra, la torre mirador del rei Martí i el Saló del Tinell al fons, i el mur lateral amb contraforts i finestrals ogivals de la Capella Reial de Santa Àgata a la dreta (amb l'agulla del cimbori de la Catedral sobresortint al darrere). Aquesta perspectiva permet apreciar la integració espacial de les tres grans peces monumentals que tanquen la plaça. (Autor desconegut / Museu d'Història de Barcelona [MUHBA])

Potser t'agraden aquestes entrades