Els primers vestigis de Barcelona

Restes del poblat ibèric de Magòria de Montjuïc | Carme Miró

Treballs d'excavació arqueològica a les sitges ibèriques de la via de Magòria (vessant nord-occidental de la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona), realitzats l'any 1990. Aquest conjunt d'estructures excavades al subsòl —pertanyents a l'època ibèrica laietana (segles IV-II aC)— formava part d'un extens camp de sitges destinades a l'emmagatzematge d'excedents de cereal per al comerç marítim mediterrani al peu de l'antiga muntanya de Montjuïc. (Carme Miró / Servei d'Arqueologia de Barcelona - Wikimedia Commons)

Un grup d'arqueòlegs treballa amb delicadesa sobre les restes d'un poblat ibèric de Montjuïc. A mesura que van desenterrant la història, van documentant i posant llum als orígens incerts de Barcelona. Hi ha escassos vestigis anteriors a la fundació de la ciutat pels romans, que van arribar a la zona el segle I aC. Les restes més antigues que s'han trobat es remunten a fa 4000 anys, al final del Neolític. Entre els segles VI i I aC, el pla de Barcelona va ser ocupat pels laietans, un poble iber instal·lat a les actuals comarques del Barcelonès, el Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat, on hi ha restes de diversos poblats. 

" Els ibers tenen les seves ciutats ben situades per defensar-se,
són fortaleses naturals, tal com diu la seva història
de lluites contra els invasors
— Livio

La situació estratègica de Montjuïc, que facilitava la navegació i l'intercanvi comercial, tant a través de la Mediterrània com a l'interior del territori, va motivar els ibers a fundar un incipient nucli urbà al cim del turó, possiblement el Barkeno, tal com es desprèn de les inscripcions de dues monedes encunyades a la fi del segle III aC. El 1928, amb motiu de l'obertura de la via fèrria que connectava el Port amb Barcelona, i el 1929, durant la construcció de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, es van localitzar diverses restes, entre les quals, un conjunt de sitges que van ser interpretades com a magatzems destinats al comerç per via marítima, ja que permetien acumular grans excedents agrícoles. Se'n van documentar fins a 21. Deu d'aquestes sitges tenen uns 20.000 litres de capacitat, n'hi ha quatre amb una capacitat de més de 50.000 litres, i la més gran, d'uns 80.000. L'excavació d'aquest conjunt va permetre recuperar un gran volum de ceràmica àtica de vernís negre, una espasa de ferro i un fragment de morter de marbre hel·lènic.

Fragments ceràmics àtics procedents de les sitges ibèriques de la via de Magòria

Tres fragments de ceràmica àtica de figures vermelles (segles V-IV aC) recuperats durant les intervencions arqueològiques al vessant de Montjuïc (Barcelona). Aquestes peces d'importació grega documenten els intensos intercanvis comercials entre els poblats ibèrics laietans del pla de Barcelona i els mercaders mediterranis molt abans de la fundació de la Barcino romana. (Autor desconegut / Servei d'Arqueologia de Barcelona - MUHBA) 

L'any 1946, a l'interior d'una de les sitges excavades es va localitzar un carro datat al segle IV aC. Es varen poder recuperar les dues rodes i part del conjunt de peces metàl·liques de la roda. L'any 1987, en una excavació d'urgència, es documentà l'existència d'un nou poblat ibèric on actualment s'ubica el Castell de Port, a la banda oest del Fossar de la Pedrera. Montjuïc continuaria sent habitat pels ibers els segles III i II aC, però l'ús intensiu de la muntanya com a pedrera i la seva urbanització en dates recents, han provocat la pèrdua de la majoria de les restes. En altres punts de l'àrea metropolitana s'han trobat restes més ben conservades d'antics poblats fortificats situats en llocs estratègics, com el Turó de la Rovira, el Turó de Montcada o el jaciment del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet.

Vista d’una sitja ibèrica amb cornamentes de cérvol | Francesc Antequera

Interior d'una sitja ibèrica excavada al subsòl amb tres banyes de cérvol dipositades intencionadament al fons com a ofrena o dipòsit ritual de clausura, documentada a les excavacions del camp de sitges de Montjuïc (Barcelona) per l'arqueòleg Francesc Antequera (dècada de 2000). A més de la seva funció agrícola i comercial d'emmagatzematge de gra, les sitges amortitzades dels assentaments laietans acollien sovint rituals simbòlics abans de ser reblertes. (Francesc Antequera / Servei d'Arqueologia de Barcelona - Ajuntament de Barcelona)

Jaciment del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet)

Vista aèria panoràmica del poblat ibèric de Puig Castellar, situat al cim del turó del Pollo (a 303 metres d'altitud, al terme de Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, tocant a Montcada i Reixac). Habitat pels laietans entre els segles VI i II aC, aquest assentament fortificat amb muralla i estructurat en terrasses esglaonades amb habitatges de planta rectangular va ser un dels nuclis urbans i defensius més importants de l'entorn del pla de Barcelona abans de la romanització. (Autor desconegut / Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet - Museu Torre Balldovina)

Potser t'agraden aquestes entrades