L’anunci del callicida Sales Gras, a la plaça de la Vila de Gràcia, és un bon exemple d'arqueologia publicitària, i en concret, de la publicitat que feien les farmàcies dels específics que elaboraven. Sembla que el dibuix és del començament de la dècada del 1920. Originàriament era en català, però van obligar a traduir-lo després de la guerra civil. El plafó porta una llegenda ben pràctica: "Quitan el dolor y la inflamación y el cansancio de los pies". A la part de baix del rètol hi figura el preu del producte, que s’oferia amb tres tarifes: el que servia per a dos banys, costava 5 pessetes, el de cinc banys, 12 pessetes, i el de deu banys, 20 pessetes. Des de mitjan segle XIX aquesta botiga de la plaça ha estat ocupada per una farmàcia. El primer titular va ser el farmacèutic Albet. El 1922 va passar a mans de Joan Gras, que va començar a elaborar el producte al laboratori de la rebotiga, com feien la majoria de les farmàcies abans de l'aparició massiva dels específics industrials, que es van introduir al mercat a partir dels anys cinquanta. Malgrat la invasió de les grans multinacionals, els Gras, pare i fill, van continuar fent el seu callicida fins a la meitat dels anys setanta.
Barcelona és una ciutat amb una rica tradició farmacèutica, i algunes de les seves farmàcies històriques es mantenen com a testimonis del passat, combinant valor patrimonial, arquitectura singular i una connexió viva amb la història de la ciutat. Aquestes farmàcies no només eren llocs on es dispensaven medicaments, sinó que també eren centres de coneixement i innovació en un moment en què la farmacologia començava a desenvolupar-se com a ciència. Avui, moltes d'elles s'han convertit en espais patrimonials i turístics, oferint una oportunitat única per descobrir la història de la ciutat a través de la seva tradició farmacèutica. La majoria estan protegides com a Bens Culturals d'Interès Local, i estan distribuides per tot l'Eixample.
La farmàcia Pradell és la farmàcia més antiga de Barcelona, com ho apunta la data
que apareix sobre la porta d’entrada “Fundada en 1561”. La
tradició oral refereix que la farmàcia Pradell es va inaugurar al barri de la Ribera,
però al moment de la destrucció d’una part d’aquest barri, després de la
derrota de 1714, l’apotecari es va traslladar al carrer de Sant Pere Més Baix. Al 1894, el nou propietari de la
farmàcia, decidí fer reformes i decorar-la a l’estil modernista. L’element a
destacar és el vitrall d’entrada que porta la signatura del seu artífex: J.
Aspinagosa. Tant el tirador de la porta com les esquadres que suporten els aparadors
estan fets de ferro forjat treballat amb línies corbes que representen una
delicada decoració floral. Però el que més destaca de l'exterior són les vidrieres emplomades policromades dels aparadors i del muntant de la
porta. També despunta la làmpada de l’interior, guardonada amb el primer premi de disseny a l’Exposició Internacional de 1929.
La farmàcia Agramonte, coneguda com "de la Llana", està situada en el número 11 de la plaça de la Llana de Barcelona. Considerat un dels negocis més antics de la ciutat, des de fa més de 300 anys ha mantingut la mateixa activitat a través de múltiples famílies de farmacèutics. La botiga està documentada des de l'any 1710 i va tenir més notorietat quan Josep Cases, un prestigiós farmacèutic, va inventar la “solució Casis”, una beguda per a malalties i dolors. El negoci conserva la decoració modernista des de l'any 1910 i està catalogada com a Be Cultural d'Interès Local.
.jpeg)
La farmàcia Nadal (1850), situada al número 121 de La Rambla, destaca per la seva impressionant decoració modernista, amb vitralls, mosaics i mobiliari d’època. Encara conserva utensilis antics com morters, balances i pots ceràmics que transporten els visitants a l’època en què els farmacèutics preparaven les fórmules a mà.
.jpg)
Els orígens de la farmàcia del Carmen es remunten a 1883, moment en el qual Eduard Casellas va obrir l'establiment. Es desconeix el moment del traspàs de la titularitat a Josep Tarrés, que té les inicials tallades en pedra al xamfrà. Avui dia el comerç segueix en mans de la mateixa família. La farmàcia es va sotmetre a una reforma el 1914, moment en el qual l'establiment passa a un estil modernista. Destaquen els plafons amb mosaics de flors o amb el nom de la botiga i també els relleus motllurats de pedra, un d'ells amb les inicials del propietari. L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Puig i Cadafalch.
Fundada l'any 1896, la Farmàcia Guinart conserva pràcticament intactes els seus elements modernistes. Fundada per Anselm Guinart i González, l'establiment està situat en el número 306 del carrer Gran de Sant Andreu. En la façana es pot observar el treball de ferro forjat amb formes ondulades com a motiu decoratiu en els extrems i cobrint la pròpia fusta de les portes. En l'actualitat aquestes portes són de fusta, però en origen la seva part interior era de marbre. En lletres blaves sobre fons groc, el local Guinart compta amb uns taulells de ceràmica esmaltada que són una còpia dels originals, realitzats fa 125 anys per l'obrador Xumetra.
La farmàcia Santa Caterina es va fundar de la mà de Josep Maria Vallès Peix i apareix esmentada des de l'any 1896. La decoració original modernista va ser un encàrrec de Vallès i l'establiment està situat al carrer Carders 3. El comerç conserva la decoració original: sostre de marbre, armaris tancats per prestatgeries i un llum de tulipes d'estil modernista. El negoci va quedar molt danyat durant la Guàrdia Civil, ja que originalment disposava de tres panells d'ebenisteria ornamentada emmarcada amb obertures. El local compta amb els serveis farmacèutics habituals i una petita exposició d'articles farmacèutics del segle XIX.
La farmàcia Sanchis, també coneguda com a Farmàcia Tanganelli-Sanchís, és un establiment situat entre la rambla de Catalunya i el carrer de Rosselló, a l'Eixample de Barcelona. L'edifici està datat de l'any 1898 i el fundador va ser Frederic Vallet i Xiró. Posteriorment la farmàcia ha pertangut a diferents membres de la mateixa família i l'última propietària és la farmacèutica María de la Mar Sanchis Foret, de la qual el local ha pres el nou nom. L'establiment està il·luminat per un antic llum de ferro forjat i el tirador de la porta d'entrada té forma de serp retorçada. El més rellevant és la seva decoració interior amb vitrines de fusta i elements de decoració modernista d'inspiració gòtica.
La farmàcia Viladot, ubicada a la Ronda de Sant Pere 40, és un altre exemple del modernisme farmacèutic barceloní. Amb una façana elegant i una decoració interior que barreja marbre i fusta, representa l’esperit de l’època en què va ser fundada, a finals del segle XIX.
La farmàcia Madroñal és una obra modernista situada al carrer del Comte Borrell. El comerç conserva la major part de la decoració original de la botiga, datada de l'any 1901 i projectada pel mestre d'obres José Pérez Terraza per al doctor Antoni Sanbatés Lacot. A l'interior de l'establiment es conserva gairebé íntegrament la decoració modernista d'inspiració gòtica original. En el sostre destaquen els escuts de les quatre províncies catalanes entorn d'una copa de higía, símbol de la farmàcia.
La farmàcia Casaus va entrar en funcionament en 1901, i conserva la decoració inicial tant en l'exterior de la seva façana com a l'interior. El comerç compta amb dues obertures d'accés i ambdues són de fusta amb garlandes senzilles. Dins del negoci es conserven el taulell i les vitrines, encara que els propietaris han adoptat les necessitats modernes a l'establiment.
La farmàcia Bolós –antiga Novellas-- està situada en el número 77 de la Rambla de Catalunya. El seu primer propietari va ser el farmacèutic Antoni Novellas i va encarregar la seva decoració l'any 1902 a l'arquitecte Antoni de Falguera, venent-la a la família Bolós el 1927. L'arquitecte de l'establiment va ser José Doménech Estapá i la decoració és d'estil modernista. Dins del local es conserven les vitrines, el taulell de caoba, les pintures murals en els sostres i els vitralls modernistes de l'època original. Durant la Guerra Civil la farmàcia va estar oberta i els propietaris de llavors es van veure obligats a viure en una pensió situada en el mateix edifici.
La farmàcia Enrich, fundada el 1902, porta més de 100 anys oberta a Barcelona. Situada en el número 83 del carrer de Muntaner, a la porta d'accés el ferro és l'element bàsic que emmarca geomètricament les diferents vidrieres. Els tiradors de les portes del negoci de la capital catalana tenen forma de branca, de ferro forjat i dos motius farmacèutics gravats a l'àcid en els vidres laterals. A l'interior de la farmàcia es conserva l'aparador de fusta amb motius florals a les cantonades.
.jpg)
Datada de 1905, de la farmàcia Aguilar, anteriorment coneguda com farmàcia Nordbeck, pel nom del seu propietari, destaquen els panells de fusta i les vidrieres que figuren a la façana. El centenari local està situat al carrer d'Ausiàs March número 31 i són dignes d'atenció la decoració floral de la façana i el ferro forjat, a més de les vidrieres de colors. A l'interior del comerç també es conserva el mobiliari original, amb la preeminència de les línies ondulades i motius florals, principalment en el taulell.
%20copia.jpg)
La farmàcia Ferrer Argelaguet és una obra modernista de l'any 1906, situada entre els números 74 i 78 de Roger de Llúria i projectada pel mestre d'obres Ignasi Reventós. El comerç disposa de dues obertures a peu de carrer i són de fusta de roure decorada amb motius florals i cristalls retolats amb àcid amb el nom del fundador: el Dr. Robert. L'interior de la farmàcia conserva elements de la decoració modernista original, com el taulell, les vitrines en les parets i els mobles.
A la planta baixa de l'edifici del carrer Villaroel 53, format per tres cases, projectades de manera unitària per l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola, està situada la farmàcia modernista considerada la més gran de Barcelona. Inaugurada el 1902, la seva façana consta de 18 metres de llarg i sis obertures al carrer. En aquestes obertures podem veure la línia corba tallada en la fusta, característica del modernisme, amb baixos relleus de decoració vegetal. En la part superior de les portes i aparadors hi ha uns vitralls de diferents colors que formen unes garlandes florals. A la porta d'entrada destaca un cristall gravat a l'àcid amb la llegenda «Farmàcia» emmarcada amb decoracions florals i vegetals i també trobem un agafador de metall tot retorçat amb si mateix. L'interior és una zona àmplia que recorre la forma del xamfrà on destaca el conjunt d'armaris de fusta, amb les línies corbes, pintats del mateix color que les fustes de la façana. Enfront de l'entrada trobem el taulell de fusta de color marró amb baixos i alts relleus d'elements florals.
