Rellotge de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La ciutat està plena de rellotges públics de tota mena. Des de campanars fins a rellotges de sol o de terra. L'ús del rellotge públic es remunta al segle XIV i tenia un propòsit d'organització de la vida social. Mercats, entrades i sortides de la ciutat, hores de tancament de portes, etc. Barcelona té hora pública des de l'any 1410, gràcies al rellotge del campanar de la catedral de Barcelona, situat a la plaça Nova que, tot i ser a la basílica, era municipal. L'hora oficial de la ciutat, però, s'estableix el 1891, amb un conveni signat entre la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l'Ajuntament. El rellotge està situat a la façana principal de l'edifici de la Reial Acadèmia, al número 115 de la Rambla. Tal era la precisió de la seva maquinària que no hi havia barceloní que passegés per aquesta zona que no posés en hora el rellotge. Però no és aquest l'únic element emblemàtic de l'edifici: al seu interior hi trobem una col·lecció de rellotges dels segles XIX i XX d'alt interès.
“ Els rellotges són els testimonis més silenciosos de la història;
ells mai parlen, però en el seu tictac s'explica la vida
— André Breton
La Torre del rellotge de Gràcia
No podem parlar dels rellotges més emblemàtics de Barcelona sense referir-nos a la torre del rellotge de quatre esferes del port de la Barceloneta i el del campanar de Gràcia que, a més de donar l'hora des del 1864, responia a la necessitat de disposar d'un toc de campanes, ja que les esglésies gracienques no tenien torres per fer-ho. De les torres passem als rellotges de sol, on només a Barcelona n'hi ha catalogats més de 140, i a Gràcia més d'una vintena, com el dels Lluïsos, a la plaça del Nord, el de l'escola Artur Martorell, a la plaça Can Baró o el de Can Trias, al Parc Güell.
Menció especial mereix el rellotge analemàtic de la plaça Reina Maria Cristina, és a dir, un rellotge de sol construit a terra, que, per saber l'hora, només ens hem de situar sobre la marca del mes en curs i veure cap on es dirigeix la nostra ombra. Aquest rellotge, construït el 1997, va ser un encàrrec de l’Institut del Paisatge Urbà a l’enginyer Eduard Farré i el dissenyador Quim Déu, en el context de la campanya Barcelona Posa’t Guapa. Està fet de formigó, alumini, bronze i asfalt de colors i té un diàmetre d’11 metres.
Sense moure'ns de terra, dos dels rellotges més singulars de la ciutat són els rellotges lluminosos del número 2 del carrer Rocafort, construït l'any 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, i el seu germà petit, inaugurat el desembre de 1935 davant el número 69 de Via Laietana. Del parc de rellotges públics de la ciutat, aquest és probablement un dels més bonics. Amb dos metres de diàmetre, aquesta figura és de formigó, quars i carbonarum i recorda l'estil d'art decó. Els números estan pintats de color daurat sobre un fons gris, marcant les hores i els minuts amb llums. Al mig hi ha l'escut de Barcelona i la silueta d'un cap amb un casc alat, símbol del déu Hermes (Mercuri). Es va acabar de construir el 1935 pel rellotger Juan Cabrerizo, que el va fer per encàrrec de la Banca Rosés. Cal recordar que en aquells anys no tothom tenia rellotge, i els que hi havia al carrer eren molt mirats i es consideraven un bon reclam publicitari.
El rellorge sifó, a l'avinguda de Roma, 105, el va construir l’any 1960 l'amo de la fàbrica de sifons A. Puértolas com a reclam, per distingir-se de la competència. El rellotge està instal·lat a la façana de l’edifici i representa un sifó com els que abans eren populars a Barcelona. El sifó, pintat de color blau i marró, està molt ben conservat i s’hi pot apreciar la marca de l’empresa a la part de dalt de l’ampolla. Puértolas es va fundar el 1894 i va ocupar els baixos de l’edifici per fabricar i emmagatzemar els envasos d’aquesta beguda carbònica, considerada digestiva i molt popular sobretot durant la primera meitat del segle XX. Era la competència directa de la gasosa, però mentre que aquesta es continua consumint, el sifó pràcticament ha desaparegut. El 1948 hi havia a Barcelona seixanta-vuit fàbriques de sifons que van anar desapareixent a partir de la dècada dels anys cinquanta. Ara, la planta baixa d’aquest edifici l’ocupa un taller de cotxes.
A l'edifici del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria de la Plaça de Catalunya es va instal·lar un rellotge, l’abril del 1971, per tal de commemorar els cinquanta anys de l’entitat a la ciutat de Barcelona. El rellotge té un pes que arriba gairebé a les dues tones, fa 4,7 metres de diàmetre i quasi un metre d'ample. És per això que la seva instal·lació no va ser fàcil. És giratori i en una de les cares assenyala les hores amb números romans, i en l'altre hi ha el logotip de l'entitat bancària, que al vespre s’il·lumina. Les busques que marquen les hores fan dos metres, i les dels minuts, dos metres seixanta centímetres. Des de la seva inauguració, la renovació del rellotge ha estat constant i en sis ocasions s'ha substituït la maquinària i s'hi han introduït nous elements tecnològics. Per a les festes de la Mercè del 1983 se li va incorporar un carilló, i des del 1985 rep els senyals horaris via satèl·lit.
Rellotge del BBVA | Carlos Poveda
