

La història del mercat del Born comença amb l'enderrocament de la fortalesa de la Ciutadella i el retorn a la ciutadania dels terrenys que el règim borbònic els havia usurpat en finalitzar la Guerra de Successió. En aquest emplaçament, el 1869 es planteja la construcció d'un gran parc, tot i que el projecte de Josep Fontserè i Mestre inclou un mercat cobert per donar servei al barri de la Ribera. En plena eclosió de l'arquitectura del ferro, la construcció s'inicia el 1874 i acaba al cap de dos anys, el 1876. El projecte combinava ferro —l'element principal—, maó i vidre, i estava inspirat en el gran mercat central de les Halles de París.

A la nau central hi havia les parades de fruites i verdures, mentre que els laterals estaven destinats a venda de carn, volateria, pesca salada i peix fresc. Però l'augment imparable del comerç a l'engròs, la congestió al mercat de la Boqueria, la bona localització logística d'aquest nou mercat i el creixement que va experimentar la ciutat al llarg de la primera meitat del segle XX van propiciar un canvi de rumb. El 1921 el mercat va passar a concentrar tots els majoristes de fruites i verdures de la ciutat. D'aquesta manera, el Born va passar de funcionar com a mercat de barri, i majoritàriament de dones, a ser un mercat de ciutat i amb una presència majoritària d'homes, tant entre els treballadors com entre els compradors.

Als anys seixanta l'equipament estava ultracongestionat i va arribar l'hora de plantejar traslladar els mercats a l'engròs a un sol punt, fora del centre de la ciutat i amb capacitat per unificar tots els serveis en un sol espai. La solució va ser Mercabarna. Situada als límits de la Zona Franca, va ser inaugurada el 1971 i concentrava en un únic recinte la distribució majorista de fruita, verdura, peix, carn i productes alimentaris de la ciutat. Arquitectònicament, era un conjunt funcional format per grans pavellons modulars, molls de càrrega i amplis espais logístics, dissenyats per garantir un flux continu de mercaderies. Avui abasteix milions de consumidors i s'ha convertit en un dels principals centres alimentaris del sud d'Europa.


El tancament del Mercat del Born va suposar una llarga travessia del desert que va durar quatre dècades i que va afectar enormement el barri de la Ribera, que d'un dia per l'altre va viure la dràstica desaparició de bona part del teixit comercial —botigues, bars o agències de transport— relacionades directament amb l'activitat del mercat. La primera intenció de l'ajuntament franquista, encapçalat per l'alcalde Porcioles, era la d'enderrocar el mercat —el mateix destí que les Halles de París—, però la iniciativa veïnal va aconseguir salvar-lo, encara que al preu de passar dècades d'indefinició. Entre el 1977 i el 1979 va ser restaurat, i fins al 2002 va ser seu d'exposicions, concerts, fires i altres activitats culturals i també escenari per a actes polítics.

Al principi del segle XXI van començar els treballs per instal·lar la Biblioteca Provincial de Barcelona, però quan van aflorar les restes de la ciutat destruïda per construir la Ciutadella —que ja s'esperava que hi fossin, perquè la construcció del pàrquing situat just davant de principis del noranta va desenterrar un jaciment tant o més important—, l'indret es va convertir en el Born Centre de Cultura i Memòria, inaugurat el 2013.

