Catalunya té una història estretament lligada a la producció tèxtil. Durant la Revolució Industrial les fàbriques de llana i cotó van proliferar per tot el territori encara que, dècades abans, amb l'arribada de les indianes, ja s'havia començat a llaurar el camí. En aquelles èpoques, la seda era un article de luxe lligat a l'alta aristocràcia, un teixit que només uns quants es podien permetre. A la península no va ser fins que es van establir les primeres petites fàbriques i companyies dedicades a la producció i comerç de productes manufacturats, quan el seu ús es va estendre a la resta de capes de la població.
Durant el segle XV, el gremi de la seda va viure un procés d'expansió que va afavorir el procés de creació institucional de les set corporacions d'ofici sederes de Barcelona. Amb el temps, el gremi dels velers de Barcelona, una d'aquestes corporacions, va anar adquirint certa influència religiosa, política i social. Feia anys que somiava la possibilitat de disposar d'una seu pròpia que contribuís a mantenir la rellevància social a què aspiraven. Solien ser només els gremis econòmicament forts els que a partir del segle XIV van començar a tenir casa pròpia. El gremi dels escombradors sempre va ser el més pròsper, però el de la seda mai no va voler que les seves aspiracions es veiessin truncades per no poder permetre's un edifici propi on reunir-se.
El sector tèxtil representava prop del 40 %
de la producció manufacturera catalana a finals del segle XVII
— Gaspar Feliu
Al principi sembla que les corporacions gremials es reunien i celebraven sessions i consells a l'església o convent on hi havia la capella del seu patró o patrona. Inicialment el gremi dels velers va escollir l'Església de Santa Anna de Barcelona, ia principis del segle XVII es van traslladar al Monestir de Santa Caterina. El 1632, per fi, el Col·legi d'Art Major de la Seda de Barcelona va ajuntar bona part de la seva capital per adquirir un conjunt de tres casetes en ruïnes que feien cantonada i que oferien prou espai per a les juntes a què assistien. Finalment, el 20 de gener de 1764 van inaugurar la seu corporativa situada al carrer Sant Pere Més Alt, número 1, amb el nom de la Casa dels Velers.
La Casa de la Seda, declarat Monument d'Interès Nacional des del 1919, és l´única casa gremial de Barcelona oberta al públic. Amb més de tres-cents anys d'història, l'edifici sorprèn per la seva elegància i solemnitat a l'alçada de l'esplendor històric i la representació social que els gremis integrants van assolir durant el segle XVIII, la seva època de més esplendor.. Fa uns 10 anys es van dur a terme les obres de restauració tant de la façana com de l'interior de la casa, on hi trobem, per exemple, parets folrades de preciosa seda, documents històrics i mobiliari del segle XVII.
A la façana, a primer cop d'ull, destaca l'ornamentació amb uns esgrafiats que molts han qualificat com els més bonics de la ciutat. Encara que no se sap l'autoria, no és difícil endevinar l'habilitat tècnica i la categoria de l'artista. Va demostrar tenir una gran destresa per transmetre un precís efecte corpori a les gegantines figures de quatre metres d'alçada, seguint el model de representació clàssic de cariàtides i atlants. També cal destacar les motllures excepcionals que emmarquen finestres i balcons d´inspiració barroca. Al balcó de la cantonada podem observar una fornícula on hi ha la Mare de Déu dels Àngels, patrona i protectora dels velers. Als seus peus, els àngels estan situats en forma de mitja lluna identificant-se tots i cadascun. L'obra és de l'escultor Joan Enrich realitzada el 1760. Per la part de la Plaça de Lluís Millet, entre el 1928 i el 1932, l'edifici va ser ampliat per l'arquitecte Jeroni Martorell, seguint les línies de l'antic edifici. L'estucador Ferran Serra va fer uns nous esgrafiats imitant els antics.
Les diferents sales de l'interior de la Casa de la Seda acullen multitud de peces de fina ebenisteria, parets folrades de seda i altres elements decoratius que en conjunt rematen l'estil, el luxe i la distinció que els caracteritza, d'acord amb el tipus de reunions que se solien celebrar per la Junta General de Comerç i Gremis. S'arribaren a prendre decisions de gran rellevància comercial i política, fins al punt que a la Barcelona del segle XVIII es confonien els velers amb la direcció dels gremis. El pas de Setmana Santa del segle XVIII del Misteri de la Santa Espina presideix el saló gremial, sens dubte la sala més espectacular de la casa. Aquesta vinculació amb certs aspectes de la vida religiosa atorgava al gremi encara més importància a la societat del seu temps.
Es conserven també peces rellevants en altres sales, com un Crist d'ivori del segle XVIII a la sala de la presidència o com l'armari de 1683 ornamentat amb pintures florals i religioses de la Confraria dels Mestres dels Velers. També cal esmentar el valuós arxiu històric de la biblioteca el contingut del qual conserva la història gremial, part indubtable de la història de la ciutat de Barcelona. Hi ha més de tres mil documents des de 1533 fins avui dia així com un arxiu fotogràfic de vuitanta àlbums i cinc mil fotografies que recullen els esdeveniments organitzats a l'escola des de principis del segle XX.
