La Casa Lleó Morera
A cavall entre els segles XIX i XX, els primers habitants de l’Eixample van ser principalment membres de la burgesia i de la classe mitjana alta barcelonina, que buscaven escapar de l’amuntegament del nucli antic i accedir a habitatges més amplis, lluminosos i moderns. La planificació urbana de Cerdà, amb carrers amples, illes d’edificis amb patis interiors i una millor ventilació i entrada de llum natural, va atraure les famílies que podien permetre’s traslladar-se a aquest nou espai de la ciutat.
La consolidació de l’Eixample com a centre residencial de la burgesia va coincidir amb l’aparició i expansió del Modernisme. Durant unes tres dècades, el barri es va convertir en el principal escenari d’aquest moviment, afavorit també per les transformacions urbanes vinculades a l’Exposició Universal de 1888 i l’Exposició Internacional de 1929. La burgesia barcelonina va incorporar el nou llenguatge arquitectònic als seus habitatges, amb façanes ornamentades, motius vegetals, línies corbes, formes asimètriques i un ús innovador del color. El resultat són alguns dels edificis més emblemàtics de Barcelona.
" Cada façana modernista és com un poema de pedra i ferro,
una metàfora visual de la llibertat creativa
— Montserrat Roig
La Casa Amatller i la Casa Batlló, situades al passeig de Gràcia de Barcelona
Els primers exemples els tenim en els tres habitatges més originals de "la mansana de la Discòrdia" ubicada al Passeig de Gràcia. Són la Casa Batlló (1904-1906), construïda per Gaudí; la Casa Lleó Morera (1905), de Lluís Domènech i Montaner, considerada per alguns com una de les més modernistes del món, i la Casa Amatller (1898-1900), inspirada en els habitatges dels Països Baixos i dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. Més enllà dels emblemàtics edificis de Gaudí, que s'expliquen en profunditat en un altre apartat de la web, hi ha molts altres edificis repartits per tota la ciutat, que són parada obligada per a aquells que volen conèixer en profunditat el moviment.
Construïda per Josep Puig i Cadafalch el 1905, la Casa de les Punxes, o Casa Terrades, és un edifici que recorda un castell medieval amb sis torres punxegudes. Situada a l’Avinguda Diagonal, aquesta obra modernista destaca per la seva combinació de funcionalitat i simbolisme. El major nombre d'edificis modernistes els trobarem en la zona més privilegiada de l'Eixample, el Quadrat d'Or, espai delimitat pel carrer Aribau i el passeig de Sant Joan, les rondes de Sant Pere, Sant Pau i Universitat i l'avinguda Diagonal. El Quadrat d'Or és considerat com un museu a l'aire lliure del Modernisme, i un dels espais urbans més singulars dins del context europeu i mundial.
Construïda el 1911 per Salvador Valeri i Pupurull, la Casa Comalat es troba a la Diagonal i és una de les obres més atrevides del modernisme. Amb una façana principal simètrica i decoracions extravagants, recorda l’estil de Gaudí, però la part posterior sorprèn amb un disseny diferent, més colorit i curvilini. És una peça única i poc coneguda.
La Casa Sayrach, situada al carrer Enric Granados, és una de les últimes grans obres del modernisme a Barcelona, construïda el 1918 per Manuel Sayrach. Tot i pertànyer al període postmodernista, presenta detalls modernistes com línies ondulades, balcons treballats i un interior amb elements d’artesania exquisits. Sovint passa desapercebuda, però és un exemple refinat de la transició cap al noucentisme.
La Casa Ramos, situada a la plaça Lesseps i obra de Jaume Torres i Grau (1906), és un exemple elegant i sobri del modernisme. L'edifici destaca per les seves façanes decorades amb ceràmica vidriada i formes florals que emfatitzen l’harmonia amb la natura. Encara que no és tan popular com altres edificis modernistes, és una joia discreta que mereix ser descoberta.
A la fi del segle XIX Bruno Cuadros, un popular comerciant de ventalls, paraigües i mocadors, va decidir donar personalitat pròpia al negoci que tenia en La Rambla. Per això li va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves que decorés la façana de l’immoble. Expliquen que aquest acabava de tornar d’un viatge per Japó i que es va inspirar en l’art oriental per dissenyar un dels edificis més originals de les Rambles, la Casa Cuadros. És reconeixible pel seu enorme drac, guardià de la zona des de l’any 1883.
La Casa Batlló
