Interior de la Casa Sayrach
Els primers habitants de l'Eixample van ser principalment membres de la burgesia i de la classe mitjana alta de Barcelona, que buscaven escapar de l'amuntegament del nucli antic i aprofitar els nous habitatges més espaiosos i moderns que oferia el nou barri. La planificació urbana de Cerdà, que incloïa amplis carrers, mansanes amb patis interiors i molta llum natural, atreia els que podien permetre's el luxe de mudar-se a aquestes noves àrees. La consolidació de l'Eixample com a centre burgès a finals del XIX i principis del XX va coincidir amb l'aparició i difusió del Modernisme, de manera que aquest espai va esdevenir, al llarg d'unes tres dècades, el màxim exponent d'aquest moviment, potenciat, a més, per l'Exposició Universal de 1888 i l'Exposició Internacional de 1929. Fascinats per la detallada ornamentació, els motius vegetals, les línies corbes i l'asimetria i el colorisme del nou moviment arquitectònic, els burgesos barcelonins competien en refinament estètic a l'hora de construir els seus habitatges, que han esdevingut alguns dels edificis més emblemàtics de Barcelona.
“ Cada façana modernista és com un poema de pedra i ferro,
una metàfora visual de la llibertat creativa
— Montserrat Roig
La Casa Amatller i la Casa Batlló, situades al passeig de Gràcia de Barcelona
Els primers exemples els tenim en els tres habitatges més originals de "la mansana de la Discòrdia" ubicada al Passeig de Gràcia. Són la casa Batlló (1904-1906), construïda per Gaudí; la casa Lleó Morera (1905), de Lluís Domènech i Montaner, considerada per alguns com una de les més modernistes del món, i la casa Amatller (1898-1900), inspirada en els habitatges dels Països Baixos i dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. Hi ha molts altres edificis per tota la ciutat, que són parada obligada per a aquells que volen conèixer en profunditat el moviment.
La Casa Vicens
La Casa Vicens, dissenyada per Antoni Gaudí, és una de les primeres obres del modernisme català i marca l’inici de la seva carrera arquitectònica. Construïda entre 1883 i 1885 al barri de Gràcia, combina influències orientals i elements naturals amb decoracions de ceràmica i ferro forjat. Tot i ser menys coneguda que altres obres de Gaudí, destaca per la seva exuberància i colors vius. Originalment una residència privada, actualment és un museu que ofereix una visió de la creativitat de l’arquitecte en els seus inicis.
El Palau Güell, inaugurat en 1890 al carrer Nou de la Rambla, 3-5, és fruit de l'encàrrec que li fa Eusebi Güell a Antoni Gaudí, després de conèixer-lo a l’Exposició Universal de París de 1878. L’industrial català li va encarregar la construcció d’un habitatge a La Rambla, que ocuparia durant anys. Gaudí va dissenyar una façana sòbria i sense color, allunyada del concepte que usaria a la Casa Vicens o la Batlló. No obstant això, el més interessant es troba en el disseny interior i en les xemeneies del terrat. En elles aplicaria el trencadís, la tècnica que el convertiria en el pare del modernisme català.
Construïda per Josep Puig i Cadafalch el 1905, la Casa de les Punxes (Casa Terrades) és un edifici que recorda un castell medieval amb sis torres punxegudes. Situada a l’Avinguda Diagonal, aquesta obra modernista destaca per la seva combinació de funcionalitat i simbolisme. El major nombre d'edificis modernistes els trobarem en la zona més privilegiada de l'Eixample, el Quadrat d'Or, espai delimitat pel carrer Aribau i el passeig de Sant Joan, les rondes de Sant Pere, Sant Pau i Universitat i l'avinguda Diagonal. El Quadrat d'Or és considerat com un museu a l'aire lliure del Modernisme, i un dels espais urbans més singulars dins del context europeu i mundial.
Construïda el 1911 per Salvador Valeri i Pupurull, la Casa Comalat es troba a la Diagonal i és una de les obres més atrevides del modernisme. Amb una façana principal simètrica i decoracions extravagants, recorda l’estil de Gaudí, però la part posterior sorprèn amb un disseny diferent, més colorit i curvilini. És una peça única i poc coneguda.
La Casa Sayrach, situada al carrer Enric Granados, és una de les últimes grans obres del modernisme a Barcelona, construïda el 1918 per Manuel Sayrach. Tot i pertànyer al període postmodernista, presenta detalls modernistes com línies ondulades, balcons treballats i un interior amb elements d’artesania exquisits. Sovint passa desapercebuda, però és un exemple refinat de la transició cap al noucentisme.
La Casa Ramos, situada a la plaça Lesseps i obra de Jaume Torres i Grau (1906), és un exemple elegant i sobri del modernisme. L'edifici destaca per les seves façanes decorades amb ceràmica vidriada i formes florals que emfatitzen l’harmonia amb la natura. Encara que no és tan popular com altres edificis modernistes, és una joia discreta que mereix ser descoberta.
La Casa Cuadros
A la fi del segle XIX Bruno Cuadros, un popular comerciant de ventalls, paraigües i mocadors, va decidir donar personalitat pròpia al negoci que tenia en La Rambla. Per això li va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves que decorés la façana de l’immoble. Expliquen que aquest acabava de tornar d’un viatge per Japó i que es va inspirar en l’art oriental per dissenyar un dels edificis més originals de les Rambles. És reconeixible pel seu enorme drac, guardià de la zona des de l’any 1883.
