Memorial del Camp de la Bota
Refugis antiaeris, presons, camps de batalla, fosses comunes, edificis institucionals i antics centres de repressió són testimonis silenciosos d’un dels períodes més convulsos de la història contemporània de Barcelona: la Guerra Civil, la dictadura franquista, la resistència i la recuperació de les llibertats democràtiques. Molts d’aquests indrets han estat recuperats com a espais de memòria que ens permeten conèixer què hi va succeir. Però són molt més que simples testimonis històrics: també ens conviden a reflexionar sobre el valor de la democràcia, els drets humans i la pau. Aquests en són alguns dels més importants.
El castell de Montjuïc és un dels grans símbols de la repressió política a Catalunya. Utilitzat durant segles com a fortalesa militar i presó, va adquirir una especial càrrega simbòlica durant la Guerra Civil i, sobretot, durant el franquisme. El 15 d'octubre de 1940 hi fou afusellat el president de la Generalitat, Lluís Companys, després de ser detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. El castell també va acollir nombrosos consells de guerra i execucions. Avui és un espai de memòria que recorda les víctimes de la repressió.
Situat al cementiri de Montjuïc, el Fossar de la Pedrera és un dels principals llocs de memòria de Catalunya. Durant els primers anys de la dictadura franquista s'hi enterraren centenars de persones afusellades al Camp de la Bota i altres represaliats, sovint en fosses comunes i sense identificar. Actualment, acull el Memorial de les Víctimes del franquisme i la tomba del president Lluís Companys. És un espai de record i homenatge a totes les persones que van perdre la vida defensant la legalitat republicana o lluitant contra la dictadura.
Entre 1939 i 1952, el Camp de la Bota, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, es convertí en el principal escenari dels afusellaments duts a terme pel règim franquista a la ciutat. Més de 1.700 persones hi van ser executades després de judicis sumaríssims o consells de guerra. Durant dècades, aquest passat va quedar ocult sota la transformació urbanística de la zona. Actualment, un memorial situat prop del Fòrum recorda els noms de les víctimes i explica el significat d'aquest espai, convertit en un dels principals símbols de la repressió franquista a Catalunya.
Inaugurada el 1904, la Presó Model va ser durant dècades el principal centre penitenciari de Barcelona. Després de la Guerra Civil hi van ingressar milers de presos polítics, sindicalistes, estudiants i opositors al règim franquista. També hi fou empresonat Salvador Puig Antich abans de la seva execució, el 1974. El tancament definitiu del centre l'any 2017 va permetre iniciar-ne la recuperació com a espai de memòria democràtica. Les seves galeries conserven encara les petjades de la repressió i de la lluita per les llibertats.
Entre 1939 i 1955, la Presó de Dones de les Corts va ser el principal centre penitenciari femení de Catalunya durant la dictadura franquista. Hi van ser empresonades centenars de dones per motius polítics, moltes de les quals havien defensat la República o col·laborat amb la resistència antifranquista. Les condicions de vida eren molt dures, amb massificació, manca d'higiene i separacions familiars. Tot i que l'edifici va ser enderrocat, avui un itinerari memorial, plafons informatius i diversos elements commemoratius recorden aquest espai de repressió i reivindiquen la memòria de les dones que hi van ser empresonades. Componen l’element central del monument sis pedres d’escullera, de mida, textura, color i morfologia diferents. Cada una posseeix una significació determinada, tant per la realitat històrica que representa com per l’entitat o associació memorialista que l’ha produïda.
