Memorial del Camp de la Bota
Catalunya conserva nombrosos espais que permeten comprendre un dels períodes més convulsos de la seva història contemporània. Refugis antiaeris, presons, camps de batalla, passos fronterers, fosses comunes, edificis institucionals o antics centres de repressió són testimonis silenciosos de la Guerra Civil, l'exili republicà, la dictadura franquista, la resistència i la recuperació de les llibertats democràtiques. Molts d'aquests indrets han estat recuperats com a espais de memòria que ens permeten conèixer què hi va succeir. Però són molt més que simples testimonis històrics. També són un motiu per reflexionar sobre el valor de la democràcia, dels drets humans i de la pau. N’hi ha desenes. Aquests són alguns dels més importants.
El castell de Montjuïc (Barcelona) és un dels grans símbols de la repressió política a Catalunya. Utilitzat durant segles com a fortalesa militar i presó, va adquirir una especial càrrega simbòlica durant la Guerra Civil i, sobretot, durant el franquisme. El 15 d'octubre de 1940 hi fou afusellat el president de la Generalitat, Lluís Companys, després de ser detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. El castell també va acollir nombrosos consells de guerra i execucions. Avui és un espai de memòria que recorda les víctimes de la repressió.
Situat al cementiri de Montjuïc, el Fossar de la Pedrera (Barcelona) és un dels principals llocs de memòria de Catalunya. Durant els primers anys de la dictadura franquista s'hi enterraren centenars de persones afusellades al Camp de la Bota i altres represaliats, sovint en fosses comunes i sense identificar. Actualment, acull el Memorial de les Víctimes del franquisme i la tomba del president Lluís Companys. És un espai de record i homenatge a totes les persones que van perdre la vida defensant la legalitat republicana o lluitant contra la dictadura.
Entre 1939 i 1952, el Camp de la Bota (Barcelona – Sant Adrià de Besòs) es convertí en el principal escenari dels afusellaments executats pel règim franquista a Barcelona. Més de 1.700 persones hi van ser executades després de judicis sumaríssims o consells de guerra. Durant dècades, aquest passat va quedar ocult sota la transformació urbanística de la zona. Actualment, un memorial situat prop del Fòrum recorda els noms de les víctimes i explica el significat d'aquest espai, convertit en un dels principals símbols de la repressió franquista a Catalunya.
Inaugurada el 1904, la Presó Model (Barcelona) va ser durant dècades el principal centre penitenciari de Barcelona. Després de la Guerra Civil hi van ingressar milers de presos polítics, sindicalistes, estudiants i opositors al règim franquista. També hi fou empresonat Salvador Puig Antich abans de la seva execució el 1974. El tancament definitiu del centre l'any 2017 va permetre iniciar-ne la recuperació com a espai de memòria democràtica. Les seves galeries conserven encara les petjades de la repressió i de la lluita per les llibertats.
Entre 1939 i 1955, la Presó de Dones de les Corts (Barcelona) va ser el principal centre penitenciari femení de Catalunya durant la dictadura franquista. Hi van ser empresonades centenars de dones per motius polítics, moltes de les quals havien defensat la República o col·laborat amb la resistència antifranquista. Les condicions de vida eren molt dures, amb massificació, manca d'higiene i separacions familiars. Tot i que l'edifici va ser enderrocat, avui un itinerari memorial, plafons informatius i diversos elements commemoratius recorden aquest espai de repressió i reivindiquen la memòria de les dones que hi van ser empresonades. Componen l’element central del monument sis pedres d’escullera, de mida, textura, color i morfologia diferents. Cada una posseeix una significació determinada, tant per la realitat històrica que representa com per l’entitat o associació memorialista que l’ha produïda.
El Museu Memorial de l’Exili (MUME), situat a la Jonquera, és el principal centre de referència dedicat a l'exili republicà de 1939. A través d'una exposició permanent, documents originals, fotografies, audiovisuals i objectes personals, explica la fugida de prop de mig milió de persones cap a França després de la caiguda de Catalunya. El museu també aborda altres exilis provocats pels totalitarismes europeus i la lluita pels drets humans. Complementa la seva oferta amb exposicions temporals, activitats pedagògiques, conferències i itineraris pels principals espais de l'exili al Pirineu.
La Maternitat d'Elna (Rosselló) és un dels espais més emblemàtics de la memòria de l'exili republicà. Entre 1939 i 1944, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz hi va crear una maternitat per atendre dones embarassades internades als camps de refugiats del sud de França, especialment els d'Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes. Gràcies a aquesta iniciativa humanitària hi van néixer prop de sis-cents infants en condicions de dignitat i seguretat. L'edifici ha estat restaurat i acull una exposició permanent que explica la història de la maternitat i dels seus protagonistes.
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) gestiona la principal xarxa d'espais de memòria dedicats a la batalla més decisiva de la Guerra Civil. Reuneix diversos centres d'interpretació distribuïts per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, així com trinxeres, refugis, hospitals de campanya, observatoris i escenaris dels combats. El seu objectiu és explicar el desenvolupament de la batalla, la vida dels combatents i les conseqüències humanes del conflicte. Les visites permeten comprendre el territori com un autèntic museu a l'aire lliure.
El Poble Vell de Corbera d'Ebre constitueix un dels testimonis més colpidors de la destrucció provocada per la Batalla de l'Ebre. Bombardejat intensament entre 1938 i 1939, el nucli històric va quedar pràcticament arrasat i mai no va ser reconstruït. Les seves cases en ruïnes, els carrers deserts i l'església de Sant Pere, encara dempeus malgrat els desperfectes, s'han conservat com un espai de memòria i reflexió. Actualment, forma part dels Espais de la Batalla de l'Ebre i acull activitats culturals, exposicions i iniciatives vinculades a la cultura de la pau.
Les trinxeres de la Fatarella formen part del conjunt d'espais recuperats de la Batalla de l'Ebre. Restaurades i senyalitzades, permeten conèixer de prop les condicions en què van viure i combatre els soldats republicans i franquistes durant mesos. El recorregut mostra les línies defensives, els refugis excavats, els nius de metralladores i altres elements originals del front. La visita ajuda a comprendre la duresa de la guerra de posicions i el paper estratègic que va tenir aquest sector de la Terra Alta durant l'estiu i la tardor de 1938.
Els búnquers de Martinet i Montellà (Cerdanya) formen part de la coneguda Línia P, el sistema defensiu construït pel règim franquista als Pirineus després de la Segona Guerra Mundial davant la possibilitat d'una invasió. El centre d'interpretació explica el context polític i militar que va motivar aquesta colossal obra d'enginyeria, mentre que diversos itineraris permeten visitar fortificacions subterrànies perfectament conservades. La visita ofereix una visió poc coneguda de la dictadura franquista i de la militarització de la frontera pirinenca durant els primers anys de la Guerra Freda.
