El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | Vicente Zambrano
Durant l’edat mitjana, mentre Barcelona prosperava gràcies al comerç i a l’activitat dels seus habitants, també es consolidaven les institucions que governaven la ciutat. Aquest procés va deixar una empremta arquitectònica que encara avui defineix el cor del nucli històric. El 1249, Jaume I va establir el règim municipal que donaria lloc al Consell de Cent, que amb el temps va assumir àmplies competències en el govern de la ciutat. La necessitat d’una seu pròpia es va fer realitat el segle XIV amb la Casa de la Ciutat, l’actual Ajuntament. El 1373 s’hi va inaugurar el Saló de Cent, destinat a les reunions dels consellers.
L’arquitectura de la Casa de la Ciutat expressava la importància creixent del poder municipal. La façana gòtica del carrer de la Ciutat, construïda al segle XV, contrasta amb la façana principal actual, de caràcter neoclàssic, construïda entre 1832 i 1844. Al seu interior, el Saló de Cent conserva l’estructura d’una gran sala rectangular coberta amb arcs diafragmàtics i embigat de fusta. L’espai va ser concebut per acollir les reunions del Consell i es va convertir en un dels principals símbols del poder ciutadà.
_City_Hall._Neoclassical_facade._1831-1847._Josep_Mas,_architect_(27664512650)_edited.jpg)
l'Ajuntament de Barcelona a la Plaça de Sant Jaume
La plaça de Sant Jaume és l’escenari on es troben les dues grans institucions polítiques de la Catalunya medieval i moderna: l’Ajuntament i la Generalitat. L’espai ocupa l’àrea del fòrum de la Barcino romana i, al llarg dels segles, ha mantingut la seva funció com a centre de la vida política i ciutadana. Les dues institucions hi són representades per edificis que resumeixen aquesta continuïtat històrica: d’una banda, la Casa de la Ciutat; de l’altra, el Palau de la Generalitat, construït a partir d’una casa adquirida el 1400 i ampliat durant el segle XV sota la direcció de Marc Safont.
El Palau de la Generalitat
El Palau de la Generalitat és un exemple excepcional de transformació progressiva del teixit urbà medieval. La Diputació del General va anar adquirint cases i edificis veïns per ampliar la seva seu, fins a convertir-los en un únic conjunt arquitectònic. El nucli gòtic conserva elements com el Pati Gòtic i la capella de Sant Jordi, mentre que durant els segles XVI i XVII el palau es va ampliar amb nous espais i una façana renaixentista orientada a la plaça de Sant Jaume. L’edifici mostra així com les institucions van créixer al mateix temps que la ciutat, adaptant i transformant l’arquitectura existent segons les noves necessitats.
El Pati dels Tarongers és un dels espais més emblemàtics del Palau de la Generalitat. Es va crear durant la primera gran ampliació del palau, iniciada el 1526, i es va anar configurant al llarg del segle XVI. Els primers tarongers es van plantar el 1534, seguint una tradició habitual en les cases benestants de l’època. Les galeries que l’envolten combinen elements gòtics i renaixentistes i donen al pati una gran unitat arquitectònica. Al centre hi ha una font coronada per una escultura de Sant Jordi, obra de Frederic Galcerà de 1926. Actualment, el pati conserva 24 tarongers i acull escultures de presidents de la Generalitat i de la Mancomunitat.
