Les Drassanes Reials
Entre la façana marítima i el peu de la muntanya de Montjuïc hi ha les Drassanes Reials, un edifici d'estil gòtic vestigi de la Barcelona marítima medieval. El conjunt està integrat per unes naus enormes i és una de les principals creacions del gòtic civil català. Els edificis es van començar a bastir al final del segle XIII, adossats a les muralles de la ciutat. Inicialment es van destinar a la construcció de les galeres de l'armada reial. A partir del segle XII, amb l'ajut de les forces navals, la Corona d'Aragó havia iniciat la seva expansió per la Mediterrània, estenent-se cap a Mallorca, València i Múrcia. La conquesta d'aquests territoris per mar obligava a disposar d'una infraestructura per a la construcció, manteniment i reparació dels vaixells. Però més enllà dels usos militars, les drassanes també van dotar els mercaders d'una flota marina potent per comerciar. Quan van perdre l'ús original, es van transformar durant més de dos segles en caserna militar, mestrança, parc d'artilleria i una foneria militar on es feien els canons per a l'exèrcit. L'any 1935, poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit en va cedir l'ús a l'Ajuntament de Barcelona, que el 1941 les convertí en seu del Museu Marítim.
“ Les galeres són les ales del rei, que des de la mar,
porten el seu poder més enllà de les muntanyes
— Anònim medieval
.jpg)
Les Drassanes Reials
Durant l’edat mitjana, Barcelona va esdevenir un dels centres comercials i polítics més importants de la Mediterrània occidental. Com a capital del Comtat de Barcelona, va jugar un paper clau en la consolidació de la Corona d’Aragó, impulsant el comerç marítim i expandint la seva influència per la Mediterrània. L’expansió va començar amb Ramon Berenguer III (segle XII), que va establir aliances amb Marsella i les Balears. Amb Jaume I el Conqueridor (segle XIII), la ciutat va consolidar la seva potència naval, conquerint Mallorca (1229) i València (1238). Més tard, sota Pere el Gran i els seus successors, Barcelona va ser clau en la conquesta de Sicília, Sardenya i Nàpols, establint un ampli domini comercial i polític.
L’auge comercial va portar a la creació de consulats de mar i institucions financeres com la Taula de Canvi (1401), una de les primeres bancs públics d’Europa. A nivell urbà, la ciutat va créixer més enllà de les muralles romanes amb la construcció del Barri Gòtic i infraestructures com la Llotja de Mar i Santa Maria del Mar. Tot i el seu esplendor, Barcelona va patir crisis al segle XV, amb epidèmies, tensions socials i la pèrdua de poder davant de Castella. No obstant això, el seu llegat medieval perdura en la seva arquitectura i en la seva identitat com a ciutat mediterrània de vocació comercial i marítima.
%20(1).jpg)
