%20copia.jpg)
Aqüeducte romà (Plaça Nova) | Serge Melki
Els romans van aixecar la colònia de Bàrcino entre dos rius, el Besòs i el Llobregat, i al peu de les rieres que baixaven de Collserola, que abastien d’aigua el nucli urbà. Més tard, l'aigua seria la força que mouria els molins de la ciutat medieval i un recurs imprescindible per al funcionament de les primeres fàbriques de teixits del segle XVIII. La força de l'aigua a Barcelona es revela en els topònims de molts carrers que duen noms de torrents —de les Flors, de l'Olla, d'en Vidalet... —, de fonts —d'en Fargas, de Canyelles, del Mont...— o de rieres —de Sant Miquel, d'Horta…—. Fins tot la Rambla era un torrent dibuixat per l'aigua en el seu trajecte cap al mar.
A la Bàrcino romana, dos aqüeductes subministraven l’aigua necessària per abastir els banys i les termes, les fonts públiques o els habitatges. L'aigua que fornien els aqüeductes devia provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en l’altre. Les dues estructures confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes —hi ha un arc reconstruït sobre els fonaments originals—, mentre que al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades incorporades a una paret mitgera. Aquests arcs acabarien donant el nom a un dels burgs fora muralla, Vilanova dels Arcs, ja entrada l'edat mitjana. L'aqüeducte que portava l'aigua del Besòs des de Montcada era d'una gran envergadura, de més d'11 km de llarg.
“ És propi de la grandesa romana portar aigua pura i abundant,
a través d'arcs gegants, fins al cor de la ciutat
— Ciceró
Aqüeducte romà (plaça del Vuit de Març)
L'aqüeducte romà va dur aigua a la ciutat durant molts segles, fins al moment en què es van iniciar les obres del Rec Comptal, la segona gran obra de transport d'aigua a la ciutat. El rec es va construir al segle X, aprofitant l'antiga via d'aigua romana, i creuava el que aleshores eren els pobles de Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, i els territoris de l'actual Eixample i el barri del Fort Pienc, fins al barri de la Ribera, on s'utilitzava per regar els camps i els horts adjacents a la ciutat.
A l'interior de les muralles, la instal·lació subministrava aigua al barri de Sant Pere i Portal Nou, per la qual cosa aquesta zona va tenir un gran desenvolupament, primer artesanal i després industrial. El rec proporcionava aigua als diferents tallers d'oficis de la zona, i al final del segle XIII s'han documentat fins a tretze centres de molins. A finals del segle XIX la sèquia va perdre importància, si bé continuaria utilitzant-se per regar els horts del barri de Sant Andreu de Palomar. Actualment, al barri de Vallbona, a la plaça del Primer de Maig, es conserva un tram de l'antiga sèquia a cel obert, i també se'n pot veure un tram ben conservat dins el jaciment del Born.
“ Els déus ens han donat l'aigua per satisfer les nostres necessitats,
i els homes han construït canals per portar-la fins a nosaltres
— Frontí
El rec Comptal a la plaça del Primer de Maig i al mercat del Born
