La Barceloneta
El segle XVIII va ser un període significatiu a la història de Barcelona, marcat per esdeveniments i transformacions que van afectar tant la seva estructura urbana com la seva vida econòmica i social. Un dels més rellevants va ser la construcció del barri de la Barceloneta, que havia de donar resposta a l'escassetat d'habitatges a la ciutat emmurallada, allotjant els habitants desplaçats per la construcció de la Ciutadella i els treballadors del port. Es preveia la construcció de quinze carrers paral·lels al port, de 7,5 metres d'amplada, creuats per tres carrers transversals, de 9,3 metres. Les cases, de planta baixa i un pis, estaven alineades en illes rectangulars allargades i estretes, fet que permetia que totes les habitacions tinguessin finestres a l'exterior i, per tant, ventilació creuada entre les dues façanes. Era una manera de lluitar contra la insalubritat natural d'aquells terrenys i de fer-los habitables.
Fins a mitjan segle XIX, les activitats dels habitants de la Barceloneta es relacionaven essencialment amb el mar: la pesca, les activitats portuàries, la construcció de vaixells de vela i la fabricació i venda dels estris. Pel fet de ser un barri que es troba fora muralles, aviat es va evidenciar la importància de ser autosuficients en productes de primera necessitat. En les plantes baixes de les cases tradicionals, s'instal·len establiments d'articles bàsics per a garantir el consum de comestibles del veïnat. Però amb la instal·lació del primer gasòmetre, el 1840, que havia obtingut la concessió de l'enllumenat de la ciutat, naixia la Barceloneta industrial. A partir dels anys vint del segle XX va començar la progressiva desaparició dels grans establiments industrials i el sector de serveis, sobretot relacionats amb l'hostaleria i l'oci, es va convertir en la seva activitat econòmica principal. La construcció de la Barceloneta ha estat considerada un dels millors exemples de l'urbanisme barroc peninsular.
" Cada carrer de la Barceloneta porta al mar,
com si el barri s'aferrés amb força a l'aigua que li ha donat vida
— Francesc Miralles
Edifici de planta baixa i pis, amb façana a tres carrers | Jordi Play
La casa del carrer Sant Carles 6 va ser construïda entre 1760 i 1761, i es considera l'últim testimoni d'una de les cases originals de la primera etapa del barri, a mitjan segle XVIII. La tipologia dels habitatges eren cases de planta i pis, i el seu aspecte era similar a aquesta: una porta central i dues finestres una a cada costat de la planta baixa, i dues finestres i un balcó central al pis superior. Aquesta estructura originària es modifica una vegada s'autoritza la construcció d'un segon i un tercer pis als edificis.
Poc es coneix de Joan Coll, primer propietari de la casa, i del seu fill Sebastià. Tots dos eren esparters, un ofici vinculat a les activitats del món de la mar, molt presents entre els primers habitants del barri. Cap al 1801, la casa va començar a acollir activitats comercials. Joan Nadal i Ferrater, que n’era l’inquilí, hi va instal·lar un comerç de vins. El 1864, Francisco Fortuny va sol·licitar permís per instal·lar-hi la maquinària d’una fàbrica de xocolata i, deu anys més tard, l’establiment va incorporar activitats relacionades amb la provisió de queviures per als vaixells. El negoci es va mantenir com a botiga de queviures i es va fer conegut també per les tertúlies, especialment futbolístiques. Més endavant, l’edifici va acollir el Restaurant El Porró, que li va donar el sobrenom de Casa del Porró, en referència al porró que figurava com a emblema a la reixa de les finestres. Rehabilitada el 2011, la casa va recuperar l’aspecte exterior original i l’interior es va adaptar com a equipament cultural per al barri.
La Torre del Rellotge
La Torre del Rellotge de la Barceloneta és un dels símbols del barri marítim. Al segle XVIII, l’enginyer Jorge Próspero de Verboom hi va situar un far per facilitar l’entrada dels vaixells al port. Amb l’ampliació de les instal·lacions portuàries, el far es va traslladar a Montjuïc i la torre va perdre la seva funció. L’edifici, però, es va conservar i el 1904 es va transformar en un rellotge de quatre cares, visible des de diferents punts del port.
La torre també té una història vinculada a la ciència. Entre 1792 i 1799, el geodesta francès Pierre Méchain va utilitzar-la com un dels punts d’observació per mesurar l’arc del meridià de París entre Dunkerque i Barcelona. Juntament amb el castell de Montjuïc i altres punts elevats de la ciutat, formava part de la xarxa de triangulació emprada en els càlculs que van contribuir a definir el metre.
" Els rellotges són com mapes de la vida: marquen el camí,
però cadascú decideix com omplir el trajecte
— Antoine de Saint-Exupéry
