La Barcelona dels oficis: els gremis i cofradies


Placa de marbre amb el rètol històric del Carrer dels Sombrerers (al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona), acompanyada a la part superior dreta d'un antic indicador ceràmic de circulació amb l'escut de la ciutat. L'especialització artesanal de la Barcelona baixmedieval va agrupar els diversos oficis en carrers i illes concretes al voltant de Santa Maria del Mar, deixant una empremta permanent en el nomenclàtor urbà del centre històric. (Joan Albaigés)

A la Barcelona medieval, els oficis van tenir un paper fonamental en la vida econòmica, social i cultural. Molts carrers de Ciutat Vella prenen el nom de les feines que s'hi practicaven, i avui són un testimoni mil·lenari de la seva rica història artesanal i comercial. En són exemples els carrers dels Sombrerers, dels Cotoners, dels Boters, dels Assaonadors, dels Carders i dels Corders, dels Argenters, dels Flassaders o dels Espasers, que es poden trobar passejant pel barri de la Ribera, Sant Pere i Sta. Caterina. Aquests noms no només indiquen les activitats econòmiques que es feien en aquests carrers, sinó que també permeten entendre millor l'organització i el funcionament de la Barcelona medieval. Els oficis definien l'estructura social de la ciutat. Els artesans i comerciants constituïen una classe mitjana urbana que es diferenciava clarament de la noblesa i la pagesia. 

La formació de nous artesans era essencial per a la continuïtat dels oficis. Els aprenents passaven uns quants anys sota la tutela d'un mestre fins a convertir-se en oficials i, eventualment, en mestres artesans. Aquest sistema assegurava la transmissió de coneixements i habilitats a través de les generacions. Per defensar la seva identitat i els seus interessos, els artesans s'organitzaven en gremis i confraries que, tot i que eren associacions integrades pels mateixos membres, tenien propòsits i funcions diferents. 

" Els mestres dels oficis han de ser com pares per als seus deixebles,
i ensenyar-los a treballar amb saviesa, sense caure en l’engany ni l’orgull
— Francesc Eiximenis


Mosaic fotogràfic amb dotze plaques de marbre del nomenclàtor històric dels antics carrers gremials de Ciutat Vella de Barcelona (Agullers, Semoleres, Vidrieria, Llibreteria, Mirallers, Argenteria, Sombrerers, Flassaders, Carders, Assaonadors, Blanqueria i Calders). Aquestes denominacions documenten la densa estructura productiva, manufacturera i comercial de la ciutat medieval i moderna, organitzada per confraries i gremis d'artesans. (Joan Albaigés / Nomenclàtor de Barcelona)

Els gremis eren organitzacions d'artesans i comerciants que s'agrupaven segons el seu ofici específic. El seu objectiu principal era regular la producció, garantir la qualitat dels productes, establir les condicions de treball i protegir els interessos econòmics dels seus membres. Tenien una estructura jeràrquica ben definida, amb aprenents, oficials i mestres. Organitzaven fires, mercats i tenien els seus propis tribunals per resoldre disputes internes. A més, oferien una xarxa de suport social als seus membres, incloent-hi assistència en cas de malaltia, vellesa o mort. Cada gremi tenia els seus propis sants patrons, celebracions i rituals, que s'integraven a la vida religiosa i festiva de la ciutat. El carrer dels Assaonadors, per exemple, està presidit a la seva entrada, a l’altura del carrer de Montcada, per una representació de Sant Joan Baptista, que era el patró del gremi. Alguns d’aquests gremis van assolir un prestigi considerable i capacitat d’influència en la política local. Sovint, els seus líders participaven al Consell de Cent, l'òrgan de govern de la ciutat, on prenien part en decisions polítiques, econòmiques i urbanístiques importants. En aquesta època es van construir mercats, tallers i magatzems, i es van millorar les infraestructures, els carrers, el port o les defenses. Els gremis també finançaven la construcció d'edificis públics i religiosos, impulsant el creixement i l'embelliment de la ciutat. 

" És sabut que el gremi és com una família: els seus membres són germans
que s'ajuden en el mal temps i celebren junts l'abundància
— Anònim medieval

D’altra banda, les confraries eren associacions de caràcter religiós i caritatiu. Organitzaven processons, misses i festivitats religioses, i prestaven assistència als seus membres i les seves famílies en cas de malaltia, mort o altres necessitats sobrevingudes. Solien disposar d'una capella o església pròpia a través de la qual vehiculaven les seves activitats. Aquestes confraries van començar a ser cada cop més nombroses a partir del segle XIII, i ja de manera molt destacada, durant el segle XIV. 


Detall del relleu escultòric de pedra amb el lleó alat de Sant Marc —patró del gremi— flanquejat per quatre rombes amb la representació d'una sabata, encastat a la façana de la Casa del Gremi dels Sabaters (plaça de Sant Felip Neri, al Barri Gòtic de Barcelona). Aquest emblema heràldic i corporatiu identificava la seu de la confraria i del gremi de mestres sabaters, un dels més antics i influents de la ciutat, documentat des del segle XIII. (Autor desconegut / Wikimedia Commons)

La primera confraria d’ofici de la ciutat va ser la Confraria de Sant Marc (1203), que va ser la dels sabaters. La Casa del Gremi dels Sabaters s'emplaça a la plaça de Sant Felip Neri. Damunt del balcó de la primera planta de l’edifici, esculpit a la pedra, hi ha el lleó de Sant Marc, el patró, i just al damunt, dos relleus amb forma de sabates. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa, principal i dos pisos. Per entendre la seva estructura actual de planta irregular, cal tenir en compte que es tracta d'un edifici que tenia el seu emplaçament original al carrer Corríbia molt a prop de la catedral, i que fou traslladat l'any 1950 en una parcel·la arrasada per les bombes durant la Guerra Civil. L'edifici original estava afectat pels enderrocs de l'obertura de l'actual Avinguda de la Catedral el 1943. La façana principal està formada per tres composicions ben diferenciades, fet provocat pel trasllat de l'edifici des d'una parcel·la que no era de la forma ni de les dimensions equivalents. També resulta peculiar les diferències d'alçada de les cobertes i dels propis forjats. Aquests indicadors demostren la reutilització de més d'una façana per tal d'omplir tota l'amplada d'aquesta banda de la plaça. 


Detall de les finestres i els relleus decoratius de la façana de la Casa del Gremi dels Sabaters (plaça de Sant Felip Neri, Barri Gòtic, Barcelona), amb llindes esculpides amb motius vegetals, eines i calçat d'època, i el relleu del lleó de Sant Marc al centre. Traslladada pedra a pedra l'any 1950 des del seu emplaçament original al carrer de la Corríbia (enderrocat per obrir l'avinguda de la Catedral), aquesta edificació renaixentista de mitjans del segle XVI (1565) exemplifica l'arquitectura corporativa dels gremis barcelonins. (Joan Albaigés)

La composició de la dreta està equilibrada en dos eixos verticals de portals i balconeres amb grans obertures i un balcó corregut en la planta primera. Es diferencia de les altres per la seva profusió de decoracions i baixos relleus; garlandes, medallons, símbols i motllures. La composició del mig disposa d'obertures molt reduïdes i està mancada de decoracions, cosa que fa pensar que era la façana posterior de l'edifici original. La tercera composició situada a l'esquerra és d'origen diferent, ja que prové d'un altre edifici també traslladat, i inclou una arcada de senzilles dovelles de pedra sense cap altre decoració i dues obertures, una a cada planta amb llindes i emmarcaments decorats amb motllures renaixentistes. 

La tipologia arquitectònica al qual pertany l'edifici es pot identificar com renaixentista atenent al rigor de la composició geomètrica de les obertures de cada part de la façana. De totes maneres, la profusió de complexes detalls simbòlics de pedra acompanyant les obertures de la façana és pròpia de l'estètica decorativa del gòtic català. Com a element arquitectònic destacable trobem l'arcada que travessa l'edifici i que dona pas al carreró Montjuïc del Bisbe, i que també prové d'un altre edifici traslladat.


Façana d'estil barroc clàssic de l'antiga Casa del Gremi dels Calderers (plaça de Sant Felip Neri, al costat de l'església homònima, al Barri Gòtic de Barcelona), amb obertures emmarcades per pilastres estriades, entaulaments motllurats, gerros decoratius i un frontó corb partit al pis principal. Traslladada l'any 1958 des del carrer de la Bòria per l'arquitecte municipal Adolf Florensa dins la reconstrucció monumental de la plaça, la casa testimonia la solidesa arquitectònica de les corporacions d'oficis als segles XVII i XVIII. (Joan Albaigés)

A la mateixa plaça també hi ha l’antiga seu del Gremi dels Calderers. A la pedra de la façana de l’edifici hi ha un parell de culleres, símbol del gremi. Es tracta d'un edifici entre mitgeres format de planta baixa, principal i una planta superior. La seva planta és irregular, ja que es va construir de nou omplint els buits d'una parcel·la ocupada per un edifici i part d'altres destruïts durant la Guerra Civil. La façana traslladada tenia el seu emplaçament original al carrer de la Bòria, a tocar de la Plaça de l'Àngel amb una arcada que passava per sobre un petit carreró, el carrer Fileteres. En reestructurar-se el carrer a causa de l'obertura de la Via Laietana, la façana de l'edifici fou traslladada el 1911 a la plaça Lesseps, un lloc on es trobava fora de context. El 1959 es va traslladar de nou, aquest cop a la plaça de Sant Felip Neri. L'arcada que no es va utilitzar en aquest nou edifici es va utilitzar en l'edifici veí per donar pas al carreró Montjuïc del Bisbe, un dels dos accessos a la plaça. 


Vista general de la Casa del Gremi dels Sabaters a la plaça de Sant Felip Neri (Barri Gòtic, Barcelona), amb el porxo d'accés lateral cap al carrer de Sant Sever i els baixos que durant dècades van acollir el Museu del Calçat. La reconstitució d'aquest conjunt arquitectònic al voltant de la plaça després dels bombardejos de la Guerra Civil va permetre salvar dues de les poques cases gremials conservades a Barcelona. (Autor desconegut / Catalunya Medieval)


Rajola d'oficis de ceràmica tradicional catalana vidrada policroma que representa un sabater treballant assegut en un tamboret amb un calçat a la falda al costat de la seva taula d'eines. Aquesta iconografia popular il·lustra la centralitat dels oficis manuals i de la cultura gremial en la vida quotidiana i l'artesanat de la Barcelona preindustrial. (Autor desconegut / Museu del Disseny de Barcelona)

Potser t'agraden aquestes entrades