Les tres xemeneies del Poble-sec
Les tres xemeneies del Poble-sec es van construir a cavall entre els segles XIX i XX com a part de la central tèrmica de la Canadenca, empresa que va tenir un paper fonamental en l’electrificació de Catalunya. La central, situada al Paral·lel, produïa electricitat mitjançant la combustió de carbó i les seves xemeneies permetien evacuar els fums de la instal·lació. Amb el temps, les tres estructures es van convertir en un element característic del paisatge del barri i del front industrial de la ciutat. La central va deixar de funcionar el 1987, però les xemeneies es van conservar com a testimoni de la industrialització i de la història energètica de Barcelona.
" Les xemeneies són els nous campanars de la ciutat,
uns que proclamen una era d’industria i suor
— Eduardo Mendoza
La industrialització de Barcelona va començar el segle XVIII, amb les fàbriques tèxtils, que la convertirien en un dels centres fabrils més importants d'Espanya. La revolució industrial va comportar un canvi radical en l'economia i la societat. Les fàbriques van començar a poblar el paisatge urbà, i amb elles van sorgir les xemeneies, essencials per a la ventilació i el funcionament de les calderes de vapor. Aquestes estructures, elevant-se sobre el paisatge urbà, no només complien una funció pràctica, sinó que també es van convertir en símbols del progrés i la modernitat. Amb el temps, aquestes estructures van adquirir una diversitat estilística i van reflectir tant la funcionalitat com l'estètica de l'època. Algunes de les xemeneies més notables van ser dissenyades amb una cura especial, incorporant elements decoratius que avui dia es consideren patrimoni arquitectònic. A Barcelona n'hi queden prop d'una setantena que recorden el passat industrial de la ciutat, però n'hi havia més de 300.
Xemeneia de la fàbrica d'electrolisi del Poblenou
Al barri del Poblenou s’hi van establir, sobretot, indústries tèxtils, però també un gran nombre de farineres, fàbriques d’altres sectors —alimentari, químic, metal·lúrgic, etc.— i nombrosos petits tallers i magatzems. La fàbrica tèxtil de Can Saladrigas, al carrer del Joncar; una farinera del carrer del Dr. Trueta; una fàbrica d’electròlisi al Camí Antic de València, i el complex industrial de Can Folch, a la Nova Icària, dedicat primer a la destil·lació d’alcohols i després a la producció de farina, en són alguns testimonis. Tots ells recorden el passat industrial del barri, conegut aleshores com el «Manchester català».
“ Els vapors del Poblenou semblen engolir el passat i el futur alhora,
en un ball de màquines que no es detenen
— Javier Pérez Andújar
Un altre exemple destacat és la xemeneia de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, al barri de la Bordeta, no gaire lluny de la plaça de Cerdà. La fàbrica, inaugurada el 1880, va funcionar durant més d’un segle i, finalment, part de les seves instal·lacions es van transformar en un centre cultural i social, amb la xemeneia com a element emblemàtic. La família Batlló també era propietària d’una fàbrica a les Corts, actualment seu de l’Escola Industrial, i residia al passeig de Gràcia, en una casa reformada per Antoni Gaudí. Un altre exemple és la xemeneia del Vapor Vell de Sants, antiga fàbrica de panes i velluts propietat de la família Güell, que posteriorment va traslladar la producció a la colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, un projecte vinculat també a Gaudí.
La farinera del Poblenou | Can Batlló | el Vapor Vell de Sants | Can Saladrigas
A Gràcia, com a Sants i al Poblenou, també hi havia un vapor, del qual encara es conserva la xemeneia, de considerables dimensions, al carrer de Siracusa. Però el que resta d’aquella fàbrica no és només la xemeneia: també en queda el record de la lluita obrera del segle XIX, present en els noms dels carrers propers, com Fraternitat, Llibertat o Prosperitat. Al Poble-sec, les tres xemeneies de l’antiga companyia elèctrica Riegos y Fuerza del Ebro van ser l’escenari, el 1919, d’un dels episodis més destacats del moviment obrer català: la vaga de La Canadenca, que va contribuir a l’impuls de la CNT.
Les xemeneies industrials de Barcelona són molt més que vestigis del passat. Són testimonis d’una etapa de profunda transformació urbana i social i recorden el llegat industrial que va contribuir a configurar la Barcelona moderna. Les xemeneies de maó que encara es conserven són alguns dels pocs elements visibles d’aquella industrialització, que des de mitjan segle XIX va omplir la ciutat de fàbriques integrades en la trama urbana.
.jpg "Les tres xemeneies del Poble Sec")
Les tres xemeneies del Poble Sec
