Claustre de la Universitat de Barcelona
L’edifici històric de la Universitat de Barcelona, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels monuments més emblemàtics de l’arquitectura acadèmica de la ciutat. Construït entre 1863 i 1893 segons el disseny de l'arquitecte Elies Rogent, l’edifici combina elements neoromànics i neogòtics, amb una façana elegant i simètrica que transmet sobrietat i grandesa. El seu interior destaca pels dos grans patis centrals enjardinats, el paranimf –una sala de gran bellesa artística utilitzada per a actes solemnes– i la biblioteca, amb sostres alts i un disseny que evoca la tradició medieval. Originalment, l’edifici es va concebre com un espai que centralitzava totes les facultats de la UB. Avui acull les facultats de matemàtiques, informàtica, filologia i comunicació, a més de diverses oficines administratives. L’edifici és un testimoni viu de la rica història acadèmica i cultural de la ciutat.
“ La universitat és un lloc on s'ensenya a ensenyar i s'aprèn a aprendre
— John Henry Newman
Al llarg de la història, les universitats han estat pilars fonamentals per al desenvolupament de la humanitat proporcionant eines en una doble dimensió: per entendre el món, i per transformar-lo. Barcelona disposa de quatre universitats públiques i tres de privades, a més de centres internacionals especialitzats. La més antiga és la Universitat de Barcelona. El seu origen es remunta al 3 de novembre de 1450, quan el rei Alfons V el Magnànim va autoritzar la seva fundació mitjançant una butlla papal.
Seu central de la Universitat de Barcelona
En els seus inicis, tenia la seu a l'Estudi General de Barcelona, ubicat a l'Hospital de la Santa Creu, al barri del Raval, però el 1714, després de la Guerra de Successió Espanyola, va ser traslladada a Cervera com a càstig pel suport de Barcelona a la causa austríaca, i durant més d'un segle, l'ensenyament universitari va estar centralitzat en aquesta localitat. El 1837, en el context de les reformes liberals i el renaixement cultural català, la universitat va tornar a Barcelona, a l'edifici de la plaça Universitat. Amb la UB com a precedent, al llarg de les darreres dècades s'han fundat altres universitats que han convertit Barcelona en un actor clau per al desenvolupament cultural, científic i social a escala global.
Nexus I i II (UPC)
Els orígens de la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura, les ciències aplicades i la tecnologia, estan estretament lligats al progrés industrial i tecnològic del país. La universitat té els seus orígens en diverses escoles tècniques fundades al llarg del segle XIX i principis del segle XX, com l’Escola d’Enginyers Industrials (1851) o l’Escola d’Arquitectura (1875), que l'any 1971 es van integrar per formar la universitat. Amb els anys, la UPC ha crescut fins a incloure nombrosos campus i escoles distribuïts arreu del territori català, consolidant-se com un referent en educació superior i recerca.
El Campus Nord de la Diagonal es va dissenyar amb una visió orientada a la modernitat i l'eficiència, creant un entorn que facilités tant la formació acadèmica com la recerca científica. Entre els moderns edificis que el configuren destaquen el Nexus I, dissenyat per l'arquitecte Enric Sòria i inaugurat el 1999, i el Nexus II, dissenyat per l'arquitecte Jaume Bach i inaugurat el 2006. Tots dos edificis destaquen per la seva estètica contemporània, amb línies netes i materials industrials com el vidre i l'acer, una mostra del seu compromís amb la tecnologia, la innovació i la sostenibilitat. Ambdós edificis són centres clau per al desenvolupament de projectes tecnològics i científics, reforçant el paper de la UPC com a motor d’innovació per a la ciutat.
Fàbrica de Ca l'Aranyó (UPF)
La Universitat Pompeu Fabra és una de les institucions universitàries més joves i prestigioses d'Europa. Es va fundar el 1990 amb només dos estudis, Dret i Ciències Econòmiques i Empresarials, però amb el temps, la seva oferta acadèmica s’ha anat ampliant, incloent àmbits com la comunicació, les ciències polítiques, la biomedicina i les tecnologies de la informació. El plantejament arquitectònic dels seus espais distribuïts per tota la ciutat és un destacat exemple d'integració entre la funcionalitat educativa i la preservació del patrimoni històric emblemàtic, com l'antiga Fàbrica de Ca l'Aranyó, al Poblenou, que ha estat transformada en un centre educatiu i cultural tot respectant el seu origen industrial.
Biblioteca de les Aigües (UPF) | Martin Brown
L'edifici de la Biblioteca de les Aigües de la UPF, situat al recinte del dipòsit de les aigües del segle XIX, és una joia de l'arquitectura industrial de Barcelona. L'edifici fou dissenyat i construït l'any 1874 per Josep Fontserè amb la col·laboració d'un jove Antoni Gaudí, com a cisterna per abastir d'aigua el parc de la Ciutadella i altres zones properes. L'espai destaca per una estructura única de voltes de maó sostingudes per fines columnes de ferro colat, que genera un ambient monumental i harmònic. Avui, l'edifici ha estat transformat en una biblioteca, que proporciona una atmosfera inspiradora per a l'estudi gràcies a la llum natural que entra per les seves finestres i a l'amplitud dels seus espais. És un exemple emblemàtic de com es pot reutilitzar el patrimoni arquitectònic per a usos contemporanis, mantenint-ne el seu valor històric i estètic.
Seu central de la Universitat de Barcelona
