Entrada del Refugi 307
Excavat a la muntanya de Montjuïc pels mateixos veïns del barri del Poble-sec, el Refugi 307 és un dels refugis antiaeris més ben conservats de Catalunya. Construït entre 1937 i 1938, disposa de prop de quatre-cents metres de galeries equipades amb bancs, lavabos, una infermeria i una font. Durant els bombardejos sobre Barcelona per l'aviació feixista italiana i alemanya, centenars de persones hi trobaven protecció. Avui forma part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i permet comprendre com la població civil va organitzar-se per sobreviure als atacs aeris.
" Els refugis eren com un ventre protector, però la por s'infiltrava fins a l'ànima;
Vam aprendre a viure amb el soroll de la destrucció
com a banda sonora de la nostra joventut
— Antoni Tàpies
Refugis antiaeris de Barcelona | Ana Sánchez
La Guerra Civil va convertir Barcelona en una de les primeres grans ciutats europees sotmeses a bombardejos aeris sistemàtics contra la població civil. Entre 1937 i 1939, l'aviació feixista italiana, establerta a Mallorca, i la Legió Còndor alemanya van atacar repetidament la ciutat, provocant milers de víctimes i una gran destrucció. Davant aquesta nova forma de guerra, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i, sobretot, els mateixos veïns van impulsar la construcció d'una extensa xarxa de refugis antiaeris. Excavats sota carrers, places, fàbriques, escoles i edificis públics, aquests espais protegien la població durant les alarmes. Molts van ser construïts de manera comunitària, amb el treball voluntari dels habitants dels barris, que excavaven galeries, instal·laven bancs, serveis sanitaris, dipòsits d'aigua i sistemes de ventilació. En acabar la guerra, Barcelona disposava de més de 1.300 refugis antiaeris, una autèntica ciutat subterrània que permeté salvar milers de vides.
“ Barcelona disposava de més de 1.300 refugis antiaeris
que van salvar milers de vides
— Ajuntament de Barcelona
Amb la victòria franquista, molts refugis van quedar abandonats, reaprofitats com a magatzems o tapiats, mentre que d'altres es van adaptar durant els primers anys de la postguerra, davant el temor d'un nou conflicte internacional. Sigui com sigui, durant dècades van romandre pràcticament oblidats sota la ciutat, fins que les investigacions arqueològiques recents i la recuperació de la memòria democràtica van posar en valor aquest patrimoni excepcional.
el Refugi 307
Des de finals del segle XX, Barcelona ha impulsat la recuperació dels refugis antiaeris com a part del patrimoni històric i de la memòria democràtica de la ciutat. Actualment, només una petita part és visitable, entre els quals destaca el Refugi 307, el més ben conservat. La recerca arqueològica continua localitzant noves galeries i permet reconstruir la gran xarxa subterrània que va protegir la població durant els bombardejos de la Guerra Civil. La seva recuperació permet preservar aquest patrimoni i, alhora, explicar les condicions de vida durant els bombardejos i reflexionar sobre les conseqüències de la guerra, la pau, la democràcia i els drets humans.
La Ciutat dels Refugis és un projecte del Servei d’Arqueologia de Barcelona que recull més de quinze anys d’investigació sobre els refugis antiaeris de la ciutat. A través d’un web interactiu, ofereix un catàleg amb més de 1.361 refugis geolocalitzats, acompanyats de documentació històrica, fotografies, plànols, testimonis i recursos audiovisuals. El projecte permet conèixer qui els va construir, com funcionaven i quin paper van tenir durant la Guerra Civil, i facilita l’accés a un patrimoni subterrani que, en gran part, encara roman ocult sota la ciutat actual.
