Entrada del el Refugi 307 (Barcelona)
Excavat a la muntanya de Montjuïc pels mateixos veïns del barri del Poble-sec, el Refugi 307 és un dels refugis antiaeris més ben conservats de Catalunya. Construït entre 1937 i 1938, disposa de prop de quatre-cents metres de galeries equipades amb bancs, lavabos, una infermeria i una font. Durant els bombardejos sobre Barcelona per l'aviació feixista italiana i alemanya, centenars de persones hi trobaven protecció. Avui forma part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i permet comprendre com la població civil va organitzar-se per sobreviure als atacs aeris.
“ Els refugis eren com un ventre protector, però la por s'infiltrava fins a l'ànima.
Vam aprendre a viure amb el soroll de la destrucció
com a banda sonora de la nostra joventut
— Antoni Tàpies
La Guerra Civil va convertir Barcelona en una de les primeres grans ciutats europees sotmeses a bombardejos aeris sistemàtics contra la població civil. Entre 1937 i 1939, l'aviació feixista italiana, establerta a Mallorca, i la Legió Còndor alemanya van atacar repetidament la ciutat, provocant milers de víctimes i una gran destrucció. Davant aquesta nova forma de guerra, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i, sobretot, els mateixos veïns van impulsar la construcció d'una extensa xarxa de refugis antiaeris. Excavats sota carrers, places, fàbriques, escoles i edificis públics, aquests espais protegien la població durant les alarmes. Molts van ser construïts de manera comunitària, amb el treball voluntari dels habitants dels barris, que excavaven galeries, instal·laven bancs, serveis sanitaris, dipòsits d'aigua i sistemes de ventilació. En acabar la guerra, Barcelona disposava de més de 1.300 refugis antiaeris, una autèntica ciutat subterrània que permeté salvar milers de vides.
Amb la victòria franquista, molts refugis van quedar abandonats, reaprofitats com a magatzems o tapiats, mentre que d'altres es van adaptar durant els primers anys de la postguerra davant el temor d'un nou conflicte internacional. Durant dècades van romandre pràcticament oblidats sota el creixement urbà, fins que les investigacions arqueològiques i la recuperació de la memòria democràtica van posar en valor aquest patrimoni excepcional.
el Refugi 307
Des de finals del segle XX, Barcelona ha impulsat la recuperació dels refugis antiaeris com a part del seu patrimoni històric i de la memòria democràtica. Les excavacions arqueològiques han permès documentar centenars d'estructures i conservar-ne algunes de les més representatives. Aquests espais expliquen la vida quotidiana durant els bombardejos i recorden el sofriment de la població civil, convertint-se en llocs de reflexió sobre les conseqüències de la guerra. La recuperació dels refugis no pretén només preservar un patrimoni arquitectònic, sinó també transmetre els valors de la pau, la democràcia i la defensa dels drets humans.
“ Barcelona disposava de més de 1.300 refugis antiaeris
que van salvar milers de vides
— Ajuntament de Barcelona
Actualment, només una petita part dels refugis és visitable, però molts han estat localitzats, documentats i protegits. El Refugi 307, al barri del Poble-sec, és el millor exemple conservat i forma part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). També es poden visitar altres espais recuperats puntualment o en jornades especials, mentre que nombrosos refugis romanen sota edificis, places i carrers. La recerca arqueològica continua descobrint noves galeries, i els treballs de documentació permeten reconstruir la gran xarxa subterrània que va protegir la ciutat durant els bombardejos de la Guerra Civil.
La ciutat dels refugis és un projecte del Servei d'Arqueologia de Barcelona que recull més de quinze anys d'investigació sobre els refugis antiaeris de la ciutat. A través d'un web interactiu, posa a disposició del públic un catàleg amb més de 1.361 refugis geolocalitzats, acompanyats de documentació històrica, fotografies, plànols, testimonis i recursos audiovisuals. L'objectiu és explicar qui els va construir, com funcionaven i quin paper van tenir durant la Guerra Civil, alhora que facilita la consulta d'un patrimoni subterrani que, en gran part, continua ocult sota la ciutat actual.
Refugis antiaeris de Barcelona | Ana Sánchez
